Enric I. Canela
L’Econòmic publica avui una entrevista amb Ignasi Labastida responsable de l’oficina de difusió del coneixement de la UB i president de Creative Commons a Espanya. Recullo les frase que destaca el diari:
- Un dels mites que hi ha a la xarxa és que, si no diu res en contra, tens barra lliure
- Quan vam engegar se’ns titllava de radicals i una mica d’antisistema
- S’ha aconseguit que en alguns àmbits, per defecte, posin la llicència oberta
- El sistema de difusió científica dóna més valor al mitjà que a l’article en si
- La proposta és que els diners de les subscripcions vagin a recerca i ajudin a difondre en obert
- Quant més oberts estiguem més difícil serà plagiar, perquè hi ha molts ulls per detecta
L’entrevista és tota ella interessant. Reproduiré una pregunta – resposta que afecta molt als investigadors que volen publicar en obert:
I com es financen les noves publicacions en obert?
Fins ara les revistes basen el seu finançament en subscripcions, venda individual d’articles i, en alguns casos, fins i tot en una tarifa per publicar. Aquests costos són assumits pels investigadors a través de les institucions on treballen. Però aquest model impedeix l’accés al públic o al que no pot assumir el cost. A més les revistes es queden amb la titularitat dels drets, cosa que impedeix que en molts casos aquests articles es puguin reutilitzar. El model que es planteja ara, i s’adoptarà al Regne Unit, és fer que les revistes posin a l’abast de tothom els articles de manera gratuïta i que en permetin la reutilització sense posar-hi barreres legals. El que es planteja ara és que el cost de publicar formi part del cost global de la recerca, aprofitant l’estalvi que s’obtindrà en les subscripcions o la compra d’articles. De fet ja hi ha milers de revistes que ofereixen els seus continguts en obert i que repercuteixen el cost en una tarifa per publicar o bé que l’assumeixen perquè reben algun tipus de subvenció. La UB té un fons específic per ajudar els investigadors a publicar en aquestes revistes.