Enric I. Canela
Ahir el ministre d’Educació, Cultura i Esport va presidir la reunió de la Conferència General de Política Universitària. La reunió tenia com a objectiu bàsic plantejar la reforma universitària i copsar opinions al voltant de l’informe sobre la reforma del que ja hem parlat tots sovint (Propuestas para la Reforma y Mejora de la Calidad y Eficiencia del Sistema Universitario Español elaborat per la comissió d’experts). La premsa destaca algunes coses de la reunió d’ahir.
No seré exhaustiu. Destaco que el ministre no va prendre posició i va dir que cada comunitat autònoma es podia fer el vestit a mida. Va parlar de flexibilitat. Com deia fa uns dies (veure Liberalitzar la universitat) en fa l’efecte que el ministre portarà al límit la Constitució per treure cotilles. Està disposat a admetre, si el deixen, rectors estrangers, augmentar el professorat contractat, deixar que externs estiguin als consells de govern (amb el nom que sigui) de les universitats. Només tinc un punt que em fa molta por. Crec que també deixar que les universitats públiques es converteixin en privades o semi-privades.
En molts aspectes, no dic en aquest darrer, la coincidència entre el que li agradaria a Wert coincideix amb el que li agradaria al Govern català.
Un error de Wert: comparar les universitats amb les escoles de negoci.