Enric I. Canela
Demà al matí hi ha Consell de Govern de la UB per aprovar el pressupost. Avui el rectorat ha fet un comunitat explicant les principals magnituds pressupostàries, especialment les que afecten les persones. Serveixi de desmentiment de totes les bestieses que s’han anat dient.
Per a aquells que fan bandera de la reducció del pressupost, els reprodueixo una petita part: El pressupost d’aquest any 2013 és de 362,71 milions d’euros, xifra que representa un descens de l’1,5 % respecte al pressupost del 2012, que va ser de 368,28 milions d’euros, una reducció que s’explica per la disminució de les inversions. La disminució correspon a les inversions. No hi dóna per més, però les persones són la prioritat.
Aquesta és la realitat que contrasta amb el que diu un Comunicat exigint la dimissió de Dídac Ramírez i Sarrió. El fa una part de la comunitat educativa UB, diuen, que no crec que fos ni una centena i que pretenen representar a 60.000 persones que no els fan ni cas.
El moviment assembleari no pretén, almenys no hauria, representar a ningú. Està claríssim que una assemblea només representa a aquella gent que hi assisteix. És un espai d’organització, no un espai de representació.
La vostra crítica és prou legítima. El que m’estranya és que als seus ulls aquesta gent tingui tant poca legitimitat i, en canvi, el consell de govern en tingui tanta. Quin tant per cent de les 60.000 persones a votat a la gent que acudeix al consell de govern?
Ens trobem en uns moments importants per a la universitat. Seria bo que des de les institucions es fes una mica d’autocrítica. La democràcia a la universitat, a dia d’avui, fa pena. És un problema molt greu, un problema que és un reflex dels problemes de la mateixa societat.
Potser que comencem a plantejar-nos que està passant quant tenim aquests indexes d’abstenció tant elevats a les universitats.
Potser que ens plantegem com és que hi ha gent que està disposada a bloquejar les institucions democràtiques.
Vostè potser tenia claríssim que ningú anava a ser acomiadat, que tothom anava a ser renovat, etc… però li asseguro que jo no tenia ni idea i no veia cap manera d’obtenir aquesta informació.
Miquel,
El tema que planteges, el del consell de govern no és senzill de respondre. Jo no dic que sigui prou satisfactori, a mi no m’agrada, però al rector, que és qui marca la política, el tria tota la comunitat, menys els que s’abstenen, és clar. Els índex d’abstenció del professorat són baixos. Els dels estudiants altíssims, però jo m’he interessat amb els estudiants propers i la veritat és que no els interessa, volen la classe, acabar i prou. Fa un temps vam fer una enquesta, de carrer, preguntant a estudiants a quina universitat anaven. Respostes i no una: Farmàcia, Dret, etc.
Jo no sé si té més legitimitat un parlamentari o un rector.
La resposta perquè hi ha gent disposada a bloquejar institucions democràtiques és molt senzilla. Hi ha hagut sempre. Els discursos, canviant el tema, són els mateixos que quan jo feia la tesi, la mateixa dinàmica. Els que volen paralitzar les institucions són un petit grup que, efectivament, ni representa ni vol representar.
Respecte a la informació, hi estic absolutament d’acord. La comunicació interna és molt dolenta, històricament dolenta, però hi ha una tendència a creure més el missatge que arriba d’un col·lectiu qualsevol que del rector.
Els comunicats respecte a això han estat sistemàticament posats al web de la institució.
No et discutiré que els canals de comunicació cal millorar-los i que realment tenim un problema, però trencar portes i bancs i violentar a les persones no és la forma, menys quan aquestes persones estan defensant coses molt semblants a les que vol la gran majoria.
Els que diuen que l’equip de govern vol desmantellar la universitat pública diuen una gran ximpleria i els que estan millor informats i ho saben, senzillament menteixen.
Es pot estar d’acord amb el que dic o no, però no crec que algú pugui dir que jo em vull carregar la universitat pública.