MOOCs: jo ara no m’embolicaria

Enric I. Canela

El MOOCs (massive open online courses ) s’han posat de moda i sembla que hi ha una competència per veure qui ofereix més. Jo no estic convençut que fer grans inversions en aquests cursos en un moment en què els recursos són escassos sigui una bona idea.

Ho veig més com una operació de màrqueting que com alguna cosa que té un interès social real. Dit d’una altra manera, més que una utilitat real el que t’aporten és sortir a la TV dient que els tens i potser et facin una entrevista i tinguis un titular a un diari, però, utilitat real?

Potser els defensors se’m tiraran al coll i diran que això és difondre el coneixement i posar-lo a l’abast de tothom. Naturalment els diré que sí. Aleshores preguntaré quant costa cada curs i seguiré amb una altra pregunta: aquests diners els hem de fer servir per a les activitats ordinàries, per les que ens donen els diners, o dedicar-les a això.

Més encara no crec que en aquest moment haguem de fer-los sense subvenció específica ja que no ens generarien cap ingrés per cobrir la inversió. Altra cosa és el que s’està fent a EUA on els cursos, massius, es miren com un negoci i ja hi ha iniciatives com la de Coursera on les universitats pagarien a l’empresa per elaborar els cursos que servirien per obtenir més ingressos dels seus estudiants. Diu que la quantitat fixa seria de 3.000 dòlars i després es cobraria per cada estudiant que els fes sevir. A més hi ha certificats pel mig.

Fer un projecte d’aquestes característiques, tret que els que es vulgui és tenir uns quants cursos, implica una gran inversió cosa que ara em sembla que no ens podem permetre.

Per altra banda, també estan sortint veus crítiques que cal tenir en compte. Destaca la carta d’uns professors de la Universitat de Harvard.

Conclusió: fem bé el que ens encomanen i esperem temps millors.