Enric I. Canela
Llegia una entrevista amb Cèsar Nombela, actual rector de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, càrrec polític. La entrevista és enriquidora perquè posa de manifest una visió de la universitat i la recerca que no és exactament la meva, tot i que un cop sobrepassats els tòpics potser ens trobaríem més a prop.
Per exemple:
Pregunta: La pujada de taxes i la major exigència en les beques pot deixar fora molts estudiants vàlids?
Resposta: Crec que no. Ara les matrícules cobreixen només el 20% del cost de la universitat, i la resta es paga amb els impostos de tots. Per què els impostos de qualsevol de finançar a les famílies més acomodades perquè estudiïn? Les universitats públiques han d’adaptar la seva estructura de costos perquè no pagui tothom igual, sinó en funció de les possibilitats. Aquí hi ha un element essencial, que és la política de beques, que ha d’assegurar l’estudi en funció de la capacitat i no de les possibilitats econòmiques de les famílies.
Tornem-hi amb el 20%. Cert, cobreixen el cost de la universitat, no dels estudis, però on anava: Aquí hi ha un element essencial, que és la política de beques, que ha d’assegurar l’estudi en funció de la capacitat i no de les possibilitats econòmiques de les famílies. Totalment d’acord, un cop establert el llindar que acredita la capacitat, el pobre ha de poder estudiar igual que el ric, cosa que no troba bé el ministre Wert.
Allà mateix, a la UIMP, el ministre Wert diu que els estudiants amb beca han de tornar a la societat l’esforç que aquesta fa per pagar-los la beca. Té raó el ministre, només cal que els donin l’oportunitat de fer-ho.