Enric I. Canela
Jo crec que Carmen Vela és una persona capaç i capacitada per gestionar la ciència de l’estat espanyol. Jo no dubto de la seva capacitat. El que si penso és que davant dels resultats que ha obtingut (veure El pressupost per R+D de l’Estat disminuirà), a causa de la seva soledat, el que hauria de fer és plegar i fer-ho amb un megàfon dient que per sobre està coberta per inútils.
Ho dic perquè llegia que els col·lectius en defensa de la ciència pública CienciaConFuturo, FJI-precaris i investigAcción han remès una carta a la secretària d’Estat d’R+D+I, Carmen Vela, en què expressen els seus dubtes sobre la capacitat de la màxima responsable de la ciència a Espanya per fer-se escoltar en les altes esferes del Govern de Mariano Rajoy.
La carta, que no és altra cosa que una resposta, diu:
En resposta a la seva carta del dia 30 d’agost, podríem entrar a discutir algunes afirmacions que vostè fa, però donat que és urgent l’assumpte que ens ocupa ens limitem a intentar, de nou, transmetre-li la preocupació que tenim els científics espanyols sobre la situació de la Ciència a Espanya.
Malgrat que des de diverses plataformes i col·lectius hem intentat fer-li arribar la situació d’abandonament i absència de futur en què ens trobem, tant el Ministeri d’Economia i Competitivitat com la seva Secretaria d’ Estat no fan res més enllà de respondre que la R+D+i és prioritària per al present govern i que “estan treballant en això”. Lamentablement, ja no confiem més en les seves paraules.
Després de gairebé un any des de la conversa que va mantenir amb la plataforma Ciència Amb Futur al Congrés de la SEBBM a Sevilla, (on curiosament la seva promesa va ser “seguir treballant” per aconseguir mantenir ara la convocatòria i resolució del Pla Nacional dins de l’any 2013) seguim en la mateixa situació que llavors. Els diferents anuncis de millores del finançament de la R+D+I només repercuteixen en partides de crèdits reemborsables que no s’executen en la majoria dels casos. A més, aquesta situació es veu agreujada pel perjudici que els governs d’Espanya (en aquesta i en les legislatures anteriors) han causat al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). No és possible que el CSIC, i citem la seva carta, “segueixi sent un organisme de referència de la recerca espanyola i un dels més importants a nivell mundial” si amb el pressupost actual no aconseguim obrir els centres d’excel·lència a l’estiu ni podem utilitzar els recursos obtinguts competitivament pels investigadors per al seu treball. La realitat és que el CSIC es troba a boxes, permeti’ns l’analogia, mentre la carrera pel descobriment continua. El CSIC no pot reincorporar-se a la carrera perquè senzillament ha suprimit la pràctica totalitat de les despeses de recerca i espera una petita almoina dels seus superiors per poder seguir treballant i no tancar alguns centres. Els PGE2014 no fan sinó apuntalar el declivi de la institució, mantenint un pressupost que ja era deficient fa un any.
Fixeu-vos que poc demanem, que tan sols volem poder fer el que vostè ens indica en la seva carta: seguir treballant. Però no podem. El sistema fa aigües, el cotxe no té benzina i els països amb apostes reals per la R+D+I són, mentre redactem aquesta carta, ja distanciats irremeiablement d’Espanya.
Per tot això , pensem que potser hagi arribat el moment d’acceptar que el seu treball no és suficient i que des del Ministeri no s’escolten les seves peticions per intentar mantenir mínimament a flotació la R+D+I espanyola,
Potser hauria vostè pensar, com a científica, que les polítiques de l’actual govern (i sens dubte dels anteriors) han portat a la Ciència a una situació insostenible i que és el moment, en pro de la R+D+I i del desenvolupament d’Espanya, de presentar la seva dimissió.
Potser això aconsegueixi despertar de la letargia als ministres d’Economia i Competitivitat i d’Hisenda per adonar-se que la situació és insuportable.
I potser , amb tot això , aconseguim que el nostre país gaudeixi de la Ciència per la qual estem preparats i es converteixi, sense demagògies, en un país amb una economia competitiva i al servei dels seus ciutadans. Per descomptat, compti vostè amb el treball de tots els científics per a això.
També Carlos Andradas, president de la Confederació de Societats Científiques Espanyola (Cosce), diu que l’increment previst en el pressupost no resol cap dels problemes de la R+D espanyola i critica que no es modifica la taxa de reposició del 10 per cent establerta per al personal investigador.
Jo no sé si Carmen Vela farà cas, però vist el que ha fet Cristóbal Montoro amb el pressupost de ciència i vist que encara estem esperant la convocatòria del Pla Nacional, estaria bé que si que en fes. Potser incrementaria la seva imatge de persona digna que no accepta estar enmig d’un sistema inepte.
L’única esperança que mantinc és que la independència arribi aviat i puguem deslliurar-nos de tanta incapacitat. Em sabrà greu pels meus companys espanyols als que tinc un gran afecte.