Enric I. Canela
M’ha agradat que en el seu darrer article al seu bloc, Garantint la recerca del futur, el rector de la UB Dídac Ramírez, s’hagi referit al Programa de formació per a joves investigadors que organitza l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la UB.
El rector comença referint-se a Kierkegaard tot dient que la vida només la podem entendre mirant cap enrere, però que l’hem de viure caminant cap endavant. El meu rector és filòsof, entre altres coses. A mi, tot i haver llegit Kierkegaard quan era jove, no se m’hauria acudit citar aquest filòsof, però la frase m’ha fet pensar. Més que mirar endarrere, jo em baso en el que vaig aprendre i incorporar al meu conscient, inconscient i subconscient i, suposo, ho faig servir per anar endavant.
Una mica tot això em va fer plantejar una reflexió en la meva curta xerrada feta en quest curs el passat dimecres. Parlava de transferència de coneixement. Avui no la podem enfocar com anys enrere i si mirem enrere no hem de mirar el que nosaltres vam fer sinó el que van fer països que ens han passat per davant i ham tingut èxit en aquesta matèria.
Curiosament els deia que calia més filosofia, llatí i matemàtiques, per formar la ment. Convençut que aquestes matèries ens fan millor recercadors i també millor ciutadans.