Enric I. Canela
Llegia un article al diari El País titulat Los universitarios que no pueden pagar las matrículas crecen un 10% en un curso. Això diu el titular. No sé si les dades són molt fiables. En tot cas, en valor absolut són molt pocs els estudiants declarats i hi insisteixo “declarats”.
Matrícules més cares, menys beques i requisits més durs i més crisi poden tenir un efecte sobre els estudiants declarats, però no diuen res sobre els afectats. Hi ha un munt d’estudiants que abandonen abans i ni es plantegen l’estudi. No tenen sortida. També hi ha els que no entren en la categoria de “morosos”, però que s’arrosseguen fent feines per poder tirar endavant i amb rendiments discutibles.
La política universitària, pel que fa a preus de matrícula i beques és un desastre sense pal·liatius.
Mai no he compartit aquest model que tenim a Catalunya, deriva de l’espanyol, cert, però tot el que he sentit i he viscut no em porta a pensar que el nostre model de beques i preus seria similar al d’Alemanya, per citar.ne un, o al d’Escòcia, que està de moda.