Enric I. Canela
Llegia al diari ABC l’article Los males crónicos de la universidad española. Ve derivat de la declaració de tots els rectors de l’estat feta el dia 30. Jo em referia l’altre dia a la que es va fer a Barcelona (Una política universitària esclava de les misèries espanyoles).
Podeu llegir el que diu el diari i traieu la vostra opinió. No reiteraré coses que ja he dit molts cops. Podem parlar de dues coses, diners i norma. Jo tinc molt clar que els governs espanyols, siguin del signe que siguin, estan incapacitats per fer alguna cosa que no sigui anar contra el que pensa el partit de l’oposició o els catalans en temes d’educació, universitat i recerca. Sempre haurem d’anar més lents que els països que tenim com a referents.
L’únic projecte de llei d’universitats decent que he vist no va veure la llum. Era la Llei d’Autonomia Universitària, la LAU, que va fer Federico Mayor Zaragoza i que no va tirar endavant. Federico Mayor va ser ministre amb Leopoldo Calvo Sotelo. Va ser ministre (2-12-1981 a 3-12-1982) un any i si comptem que hi va haver una campanya electoral, etc. poc temps per fer res. De totes formes la llei ja se l’havien carregat l’abril. Entre els “amics” de la democràcia cristiana, el professorat, els rectors, etc. i el PSOE no va quedar res. Després el PSOE va fer una mala llei, la Llei de Reforma Universitària. No té remei. Els estats normals ho fan, aquest està incapacitat. El defecte dels polítics és que han de fer la feina i plegar, si volen continuar no fan la feina.