Enric I. Canela
Avui s’acumulen les notícies de política científica i universitària depressives, per sort la ciència ens dóna de bones (Tres grups de recerca de la UB mostren que el colesterol té un paper clau en la migració cel·lula). Us he deixat l’enllaç, però no parlaré de ciència.
La cosa va de política científica. La notícia del bloc Meridià és Catalunya ha rebut 1.119 investigadors Ramón y Cajal en el període 2001-2012. Genial.
La trista part de tot plegat és veure que al 2012 la cosa és residual. Avui, no surt a l’article, el Programa Ramón y Cajal és pràcticament una relíquia. També veiem que les promeses dels governants no te les deixen portar a la deixalleria són per incinerar. Quanta gent va creure que el sistema realment dotaria places per als investigadors que demostressin capacitat. Res mentida, tot mentida, expulsats després d’haver invertit en ells. És fantàstic dir-li a aquell investigador que se’n va al carrer, que va optar per nosaltres enlloc d’anar a altres països, que Cristóbal Montoro mana molt.