Enric I. Canela
El diari El País publica un editorial Malos estudiantes dedicat a les normes de permanència que tenen les universitats, més o menys estrictes.
Acaba l’editorial: A falta d’una normativa comuna, cada campus estableix les seves pròpies regles. Molts alumnes han vist amb sorpresa en vigílies del començament del curs que no se’ls permetia continuar en la seva facultat. Curiosament, els centres amb normatives més estrictes – en els que se sap amb precisió a què s’enfronten els dolents estudiants – són els que comptabilitzen menys sortides obligades. El que demostra que cal transparència i que els alumnes siguin detalladament informats quan es matriculen dels riscos que corren si no s’apliquen en els seus estudis.
Unes vegades no s’informa per evitar conflictes, un error. Cal absoluta claredat. També unes nomes de permanència útils, com arreu. Massa diners llençats en gent que perd el temps. Cal, però, facilitats per al estudi quan manquen els recursos. El tema no és gens senzill per a un país en plena depressió i amb uns preus de matrícula fora del que és normal en el nostre entorn.