Enric I. Canela
M’ha agradat l’article Engaged universities contribute to economic development. L’article de Rebecca Warden diu que les universitats compromeses – aquells que veuen la participació amb el conjunt de la comunitat, com a part integrant de la seva missió – poden també utilitzar aquestes activitats per contribuir al desenvolupament econòmic. Al món, les universitats tenen diferents formes de fer això, algunes sorprenents.
L’article és un pla d’integració la universitat amb la societat. A mi m’agrada, és com veig el futur de la universitat.
Moltes coses es fan i passen de forma natural. Es tracta que passin millor i de manera conscient per enriquir-nos tots.
Això està molt bé i és molt bonic, però què passa amb els sistemes d’avalaució (ANECA, AQU)? Només tenen en compte els papers i el factor d’impacte de la revista on publiques. Així és com surten rànkings com el de Xangai.
Llavors, si tota la resta no s’avalua, o s’avalua marginalment, a què es dedicarà el personal? A fer papers, per obtenir les acreditacions i els sexennis.
Bé, allò que no s’avalua, no es fa, com bé aprenen deseguida els alumnes ‘si no compta per la nota, no serveix de res’.