El Tribunal de Comptes es mira les universitats

Enric I. Canela

Sembla que el Ple del Tribunal de Comptes, a instàncies de les Corts Generals, ha aprovat un Informe sobre fiscalització de les universitats públiques per al curs 2012-2013. S’han analitzat 47 universitats públiques. Quan el tingui l’enllaçaré.

Detecta que les entitats dependents o vinculades a les universitats, la majoria d’elles fundacions, s’utilitzen per a una deliberada fugida de controls pressupostaris i de gestió i demana reforçar el control intern de les universitats i d’aquestes entitats. En 51 universitats s’ha detectat l’existència d’almenys 574 entitats dependents o vinculades, de les que 382 són de caràcter públic i de les que els centres universitaris no tenen un inventari sobre la seva aportació econòmica o el pes de la universitat en els seus òrgans de govern.

La creació d’aquestes entitats instrumentals no sempre ha respost a noves necessitats a atendre o a la racionalització de la gestió, sinó a la deliberada fugida dels controls interns o del control pressupostari i de gestió i a la recerca d’un camp d’actuació menys reglat. Les universitats públiques buscarien amb elles poder incrementar el marge de discrecionalitat de les decisions que afecten a la gestió del personal, contractació i execució d’inversions i prestació de serveis públics.

Vuit de les universitats públiques presencials estudiades no comptaven amb unitats operatives de control intern i en les existents s’ha comprovat que els recursos humans que es destinen per a això són insuficients i la seva qualificació inadequada.

S’ha posat en relleu la necessitat de canvis per a una simplificació i reducció dels òrgans col·legiats, a una professionalització i especialització en la presa de decisions, de canvis en el procés electiu que eviti corporativismes i d’una major transparència en la gestió, el seu control i rendició de comptes.

El conjunt d’universitats examinades reconèixer obligacions, en 2012, per un import de 9.219 milions d’euros i drets per 9.278 milions d’euros i l’endeutament total del sector universitari analitzat ascendia a 620 milions d’euros.

Cap de les universitats fiscalitzades havia implantat un sistema de comptabilitat analítica en 2012, cosa que és d’especial rellevància després del decret de racionalització de la despesa pública. Recomana sense dilació la implantació d’un model de comptabilitat analítica homogeni en totes les universitats públiques, així com crear un inventari actualitzat de les entitats dependents de les universitats públiques i reforçar el seu control.

Suggereix establir un sistema de control de presència i compliment de l’horari fixat per a tots els empleats públics de les universitats públiques i estrènyer la col·laboració entre totes les administracions implicades en el sistema universitari públic per aconseguir una delimitació clara del sector públic autonòmic.

Cada professor dedicat a la docència en temps complet en les universitats públiques espanyoles va impartir una mica menys de 24 crèdits (240 hores) de classe a l’any com a mitjana.

Ha alertat d’un excés de places ofertes en les universitats públiques, especialment en els màster, o hi ha cert sobredimensionament del professorat en relació amb el nombre d’alumnes.