Enric I. Canela
Avui és el diumenge del mes que toca L’Econòmic i, com en tants altres números, en ell el meu article. Es tracta ara de L’automatització i el treball.
Dic que els canvis no van contra el treball, va la manca de capacitat d’adaptar-se al canvi.
Escric: És urgent que, sense interessos corporatius, es faci l’anàlisi de quin és el model formatiu, l’estructura global del sistema educatiu català i com combinar-lo de manera ordinària amb la formació contínua per evitar la regressió social. El mercat de treball és el principal lloc de distribució de la riquesa i de la seva fallida depenen la pobresa i la desigualtat social.
No dic a l’article que en la majoria de les accions no veig l’interès del col·lectiu receptor de l’acció. Veig més el desig de guany, efímer, de l’emissor de l’acció. En el món de l’educació ho veig vergonyós. Suposo que mentre em quedi la capacitat d’escriure, encara que els lectors siguin pocs, seguiré denunciant el que no m’agradi.