Enric I. Canela
A vegades no és evident que cal escriure. Aquesta és una de les vegades. Dídac Ramírez ja no és rector de la Universitat de Barcelona. Ahir va ser el seu darrer dia, s’ha jubilat i en jubilar-se ja no pot ser rector. Ha deixat un dels seus vicerectors, el més adient, Jordi Alberch, com a substitut, com a rector en funcions, aquestes setmanes fins que entri el nou rector que ha de sortir de les eleccions que se celebraran el 28 de novembre, primera volat, i 1 de desembre, 2a volta.
Dídac Ramírez s’ha acomiadat amb gran elegància. Una roda de premsa per als mitjans de comunicació:
- Dídac Ramírez es jubila com a rector de la UB i convoca eleccions per al 28 de novembre
- Ramírez plega i la UB convoca eleccions
- La UB convoca elecciones al rectorado en noviembre
- La UB elegirà nou rector el 28 de novembre
- Dídac Ramírez s’acomiada del rectorat de la UB per jubilació
- Ramírez deja el cargo de rector de la UB pidiendo financiación justa y ley de mecenazgo
- Un rector en funcions
Hi ha més digitals però penso que no cal perquè els titulars se centren en una denúncia a la fiscalia i no en els aspectes centrals del mandat. La misèria sempre fa aquestes coses.
I un escrit, que hem rebut tots, per al PDI i PAS: En el seu bloc podreu trobar el seu escrit: El punt i final a vuit anys com a rector.
Ell ha dit que ha fet coses bé, altres no tan bé i, algunes malament. Ho ha dit amb altres paraules. Ha demanat disculpes per les que no ha fet bé. Entre línies ha dit que cal aprofitar-ho tot.
Segurament el que més feliç el faria és que qui vingui darrere aprofiti tot allò de bo que be que ell deixa i que no es torni a començar de nou. A la universitat hi ha política i la política tendeix a dir que l’anterior ho va fer tot malament i que cal començar de nou.
Dídac Ramírez és un amic, va més enllà de la jubilació. Ara no toca parlar de res més.