Enric I. Canela

Ahir vaig comentar a El Ministeri de Ciència i Innovació passa a l’acció comunicativaque parlaria de l’esborrany de l’Estatut de l’Estudiant Universitari.

No m’ha sorprès massa. De fet segueix la clàssica fórmula espanyola d’exhaustivitat i reiteració i pràcticament no diu res que no diguin altres normatives vigents.

L’únic aspecte sobre el que paga la pensa aturar-se és el Consell d’Estudiants. Com ja he comentat Problemes amb el futur Consell d’Estudiants no em semblava que aquest consell, com el determina la LOMLOU, sigui adequat. Ara, al veure com estarà format, em reafirmo en que és enemic de la distribució de poders entre las comunitats autònomes i l’Administració General de l’Estat. I vist des de Catalunya potser condicioni la presència de les associacions estrictament catalanes en benefici de les que tenen més implantació en altres àrees de l’Estat.

Tampoc no m’agrada la representació d’un estudiant de primer i segon cicle i un altre de tercer cicle per universitat. Crec que la fórmula hauria de ser per representació ponderada de les comunitats autònomes.

Pel que fa a tot el conjunt, no comparteixo les crítiques que fa Especial Bolonya a Anàlisi del segon esborrany d’estatut de l’estudiant universitari que veuen mercantilitzacions i coses similars. M’hagués agradat més “La carta de serveis de l’estudiant”.

Treballaré una mica més el tema perquè hi ha alguns detalls que considero que s’haurien d’esmenar.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació