Enric I. Canela

Que ningú no cregui pel títol que donaré una fórmula màgica. Per deformació professional, estic dedicant algunes hores d’aquests estranys dies de forçós recolliment a estudiar una mica més a fons la relació entre la micronutrició i la defensa de l’organisme. A les meves classes de Bioquímica de la Nutrició, dedicava mig curs a la micronutrició i dins d’aquesta part a la defensa de l’organisme, però més enfocat a mantenir l’equilibri de l’estrès oxidatiu, és a dir a evitar el dany que causen les espècies reactives. Analitzava el paper dels sistemes antioxidants. Convé recordar que ni tots els radicals lliures són espècies reactives i ni totes les espècies reactives són radicals lliures. També convé saber que no podem eliminar-les de la nostra vida. La font més gran d’espècies reactives és la nostra respiració. Només les evitaríem deixant de respirar, però no és aconsellable. Hem de conviure amb elles i l’únic que podem fer és minimitzar el dany que segur que ens infringiran. En parlaré un altre dia.

Ara, com a conseqüència d’aquesta dramàtica situació ocasionada per SARS-CoV-2, estic més enfocat al sistema immune. Intento anar una mica més a fons en els efectes negatius que té una mala micronutrició sobre aquest sistema. Atenció a la idea, no plantejo que la suplementació de micronutrients molt més enllà del que és necessari ajudi, el que dic és que els dèficits afecten negativament la nostra capacitat de fer front a la malaltia. Hem de ser conscients de dues coses. Una és que en la majoria dels casos no sabem exactament quina és la quantitat suficient de cada micronutrient. Si mirem les taules que ens ho indiquen veurem que en alguns casos els panells d’experts les van augmentant amb els anys. La segona cosa és que és molt difícil saber si prenem la quantitat necessària o no. Tots som capaços de determinar si mengem poc o molt, però difícilment sabrem si prenem la quantitat suficient de micronutrients.

Recordem que les persones mengem, habitualment, el que tenim gana. La gana està relacionada amb les nostres necessitats energètiques, encara que hi ha desequilibris que condueixen a canvis en el pes. Normalment, de jove es menja més que de gran perquè les necessitats energètiques són més grans. Això vol dir que la quantitat de micronutrients que ingerim de joves és més elevada que de grans, tret que prenguem algun suplement. De jove i de gran les necessitats de micronutrients són les mateixes. Això vol dir que si mantenim el mateix model de dieta, com que de grans menjarem menys, es produirà una deficient micronutrició. Això se sol ignorar i és freqüent que la gent gran pateixi aquesta mancança, que alhora, entre altres coses, es traduirà en una menor capacitat de respondre a les agressions externes. Convé que aclareixi que per gent gran no més estic referint a edats gaire elevades. Fixeu-vos que el descens en la quantitat d’aliment que ingerim normalment disminueix progressivament amb els anys. En molts casos als 40 anys és menja molt menys que al 20.

Com sempre passa en moments crítics, com ara amb la pandèmia que estem patint, comencen a córrer veus sobre solucions miraculoses. Els micronutrients no són cap solució miraculosa de res i no ens resoldran una crisi com podria fer un medicament i per això, córrer ara a prendre un mineral o una vitamina per defensar-se del virus de moda és una bajanada. És com si ara, jo de vida relativament sedentària, en dos dies, em volgués preparar per a la marató. No és, però, cap ximpleria prendre els micronutrients per agafar una bona forma metabòlica.

De fet l’FDA, la màxima autoritat en temes d’alimentació i farmàcia a EUA, ha hagut d’amenaçar a algunes empreses amb accions legals per fer al·legacions falses sobre la prevenció, el tractament o la cura de COVID-19, especialment pel potencial risc que tenen aquestes al·legacions per dissuadir els consumidors de cercar un tractament mèdic adequat.

Fa pocs dies es va publicar l’article Optimal Nutritional Status for a Well-Functioning Immune System is an Important Factor to Protect Against Viral Infections.

Els autors de l’article plantegen que les infeccions agudes de les vies respiratòries, la COVID-19 ho és, són responsables d’aproximadament 2,65 milions de morts a l’any, i indiquen que les dades corroboren que les vitamines A, B6, B12, C, D, E i folats; els minerals zinc, ferro, seleni, magnesi i coure; i els àcids grassos omega-3 icosapentaenoic i docosahexaenoic tenen un paper important i complementari en el suport del sistema immune.

Com que en general hi ha una mala micronutrició, treuen les següents conclusions: 1) La suplementació amb els micronutrients i els àcids grassos omega-3 citats abans és una estratègia segura, efectiva i de baix cost per ajudar a donar suport a la funció immune òptima; 2) Està justificada una suplementació per sobre de la quantitat diària recomanada, però dins dels límits de seguretat, per a nutrients específics com les vitamines C i D; i 3) Es recomana als funcionaris de salut pública que incloguin estratègies nutricionals en les seves recomanacions per millorar la salut pública. Jo no acabo d’estar d’acord amb les quantitats elevades de vitamina D perquè és liposoluble i s’acumula a l’organisme. Excessos de vitamina C (ascorbat) no són perillosos ja que s’excreten amb l’orina, de totes formes poc sentit gastar-se els diners en vitamina C per orinar-la.

Al meu parer, el problema més greu és una alimentació deficient, desequilibrada, amb desconeixement dels conceptes dietètics bàsics. Antigament potser no era tan necessari el coneixement perquè els aliments eren menys processats i les dietes familiars més adequades. La dieta mediterrània, la d debò, amb aliments poc processats és excel·lent, si la “modernitzem” l cosa canvia. En la gent gran el problema està agreujat amb la menor quantitat de micronuetrients en la seva dieta.

Estic francament convençut de la disminució de la capacitat de defensa natural davant dels patògens de la població en general. Per solucionar-ho, seria molt necessària una política decidida, a nivells general i a nivell educatiu, per part dels responsables públics. No sé si després d’aquesta crisi algú hi pensarà. Hi ha coses que són molt econòmiques i produeixen un gran efecte. Com dirien els economistes, l’elasticitat és molt gran.

3 respostes a “Micronutrients i infeccions agudes de les vies respiratòries”

  1. […] el meu darrer escrit (Micronutrients i infeccions agudes de les vies respiratòries) vaig fer referència a reduir l’estrès oxidatiu de l’organisme. Recordava la […]

  2. a 27 abr. 2020 a les 9:40 Noelia

    Bones Enric
    Sóc exalumna teva de la asignatura bioquímica de la nutrició. Va ser una gran asigantura
    Volia saber si coneixes la nutrició orto molecular. Jo no sóc una experta però estic intentant trobar informació científica sobre això. Pel que tinc entès en aquests complets nutriciónals s’eleven certes quantitats de vitamines a molt més de la quantitat diaria Recomendada. Això pot suposar algun perill?
    Moltes gràcies pels coneixements

  3. a 27 abr. 2020 a les 10:17 Enric I. Canela

    Hola Noèlia,
    Que bé que t’agradés. Se algunes coses.En principi cap vitamina hidrosoluble s’acumula, per tant n’hauries de prendre’n quantitats altíssimes. Pel que fa a les liposolubles s’ha d’anar més en compte. Els minerals cal mirar-los un a un.
    Si vols comentar alguna cosa millor al correu UB,és més còmode. Aquest de vegades se’m passa.
    Records

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació