Enric I. Canela
Aquests dies, a rel de l’ estudi presentat a Madrid (Atlas Digital de la España Universitaria), el conseller Huguet, responsable del departament d’Innovació, Universitat i Empresa, en declaracions de l’11 de gener a TV3, va anunciar que posarà en marxa un procés cap a un gran Pacte Nacional d’Educació Superior que suposarà la remodelació de l’actual mapa universitari català i la desaparició de titulacions. Segons aquest projecte, el professorat afectat per la remodelació hauria de deixar de fer docència per dedicar-se a feines de recerca i investigació, com també recollia La Vanguardia del dia 12.
Aleshores vaig fer un comentari ràpid sobre la notícia i em vaig centrar en l’opinió del seu departament de treure de l’oferta d’estudis els ensenyaments amb pocs alumnes.
D’aquest tema i en relació a un article d’El País titulat Miniuniversidades també va parlar en Miquel Duran a Edunomia. Certament massa gent confon titulacions amb recursos. Així podem tenir diferents titulacions amb un nombre d’assignatures diferent al que tindria una titulació. Imaginem que existissin unes carreres denominades Química dels aliments, Química Clínica, i Química Cosmètica. Tres carreres diferents cadascuna amb 24 assignatures repartides en 4 cursos. Imaginem que tenim 25 estudiants a cada curs. Algú podria pensar que el total és de 72 assignatures (24×3) amb 25 estudiants. Doncs no, probablement aquestes carreres tenen assignatures comunes, posem que el 75% són comunes a totes tres, per tant ja em reduït el nombre. Si la resta de les assignatures fossin diferents entre les tres carreres, tindríem únicament 36, les 18 comunes més 6 de cada ensenyament, i en les comunes tindríem 75 estudiants per curs. Oi que és diferent dir que tenim ensenyaments amb 25 alumnes d’entrada que això que acabo d’explicar? Jo crec que abans de parlar o de fer grans titular s’han d’analitzar molt bé les dades.
De cap manera amb això voldria negar la necessitat de reordenar el mapa de titulacions de Catalunya. Hi ha algunes coses que no tenen sentit que han de ser tractades amb prudència i fermesa.
De totes formes, a mi em va sorprendre que el conseller parles de reorientar el professorat a la recerca i la investigació, per cert són dos mots en molts aspectes sinònims, si bé té més amplitud la paraula recerca i en català em sembla que és la més adequada (disculpeu si m’equivoco, és el que em sembla deduir de la DLC 1 i 2). Però això és secundari. Em sobta aquesta afirmació pel fet que el professorat ja fa o ha de fer recerca. Potser hi ha gent que ignora que el professorat universitari doctor, d’acord amb la legislació vigent, té l’obligació de fer 240 hores de classe a l’any, acompanyada de l’atenció a l’estudiant (consultes, etc.), exàmens, preparació de classes, etc. La resta del seu temps la ha de dedicar a la recerca. La seva dedicació a la recerca varia en funció del seu propi interès i de la cultura del seu entorn. Hi ha àrees on la recerca és molt intensa, com la meva, i a altres on es fa menys. A més el professorat fa gestió, la que li pertoca com a conseqüència de la docència, i tota la que se’n deriva de la recerca i els projectes es porten una bona part del temps. A més potser que et toqui algun càrrec de gestió o govern en el si de la universitat.
Quan un professor o professora d’universitat no fa recerca no compleix amb les seves obligacions, el que passa és que en alguns casos no es donen els recursos suficients per tal que aquesta recerca sigui de qualitat o són insuficients per fer-la prou competitiva.
Potser el conseller volia dir que el professorat es dediqui únicament a la recerca. Si això és així i va acompanyat dels recursos adients potser és una bona notícia. Ara bé caldrà demanar resultats als “alliberats”.
Potser he fet una explicació massa extensa del que fa el professorat universitari, però encara hi ha gent que quan els col·legis acaben les classes a l’estiu, em pregunta si ja començo les vacances. Ignoren també que el nombre de dies de vacances del professorat universitari no és diferent de dels administratius o altre personal de la universitat o de l’administració pública en general. Potser hi ha companys que no compleixen amb les seves obligacions, el sistema els hi ho permet, jo si, encara que la xarxa avui permet algunes llicències que al final volen dir que treballes més hores, les de la universitat més les que sumes a casa.