Enric I. Canela
L’AVUI publicava ahir alguns aspectes de la compareixença parlamentària ahir del conseller Josep Huguet, la comissionada Blanca Palmada i el director general de Recerca Ramon Moreno. Cap concreció segons l’esmentat diari. Un any pressupostari de contenció i garantia de continuïtat dels centres de recerca. El pressupost no podrà créixer tant com en anys anteriors. Confia en augment pressupostari superior al 8% i de moment està entre el 7 i el 7,5%. El 60% dels centres tenen contractes – programa, segons Blanca Palmada, i no es veuran afectats per la retallada.
Si llegim el que publica CiU al respecte veiem que consideren que un percentatge d’increment del 2% del pressupost per als centres de recerca és inadmissible. Segons CiU, el Conseller Huguet “no ha donat compliment al mandat del Parlament” de presentar el Pla d’actuació relatiu a infraestructures i equipaments científics i el pla d’actuació relatiu als centres de recerca, i en concret als contractes programa, tal com establia la Moció que va aprovar el Parlament i en cap cas el govern ha fet l’exposició d’un pla.
Segons CiU és correcte que el Govern faci reflexió interna en matèria de recerca, però això no pot implicar una parada tècnica, la paràlisi total per a la reflexió. Un centre de recerca no pot funcionar sense una planificació, al menys, de dos anys vista i amb pròrrogues. Tot plegat està provocant una “manca de credibilitat absoluta dels centres cap al Govern.
Per la seva banda el web del Comissionat per a Universitats i Recerca diu que el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, acompanyat de la Comissionada per a Universitats i Recerca, Blanca Palmada, i el Director General de Recerca, Ramon Moreno, ha presentat el Pla d’actuació relatiu a infraestructures i equipaments científics i centres de recerca davant la Comissió d’Educació i Universitats del Parlament de Catalunya, i que durant la seva intervenció, Huguet assegura haver heretat un model desordenat i difícil de gestionar (veig que no han tingut temps). En aquest sentit, ha recordat la necessitat i la importància d’impulsar el Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació que ajudi a definir “on som” i “on anem” en el camp de la recerca.
El Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa; Josep Huguet, ha assegurat durant la seva compareixença davant la Comissió d’Educació i Universitats que “els centres de recerca tindran un increment pressupostari notable al 2008 que garantirà l’impuls que el Departament està donant al sistema de recerca”. Tot i reconèixer que la contenció pressupostària del govern farà impossible mantenir ritmes de creixement tan elevats com els registrats els últims 3 anys, Huguet ha subratllat que, “malgrat tot ens situarem a nivells semblants o superiors als de l’època de Mas-Colell”. Segons el conseller, encara hi ha marge per aconseguir més diners pels centres de recerca atès que “encara estem en la fase de l’esborrany pressupostari”.
Veig que el conseller no ho ha entès. Un nivell de creixement a nivell semblant del de l’època de Mas-Colell és un pas endarrere. Molt simple, la despesa d’un any es consolida i això es progressiu.
Per la seva banda, la Comissionada d’Universitats i Recerca, Blanca Palmada, ha repassat les diferents estratègies a seguir per tal d’augmentar la dotació econòmica als centres de recerca, des del vessant d’infraestructures: “confiem en l’addicional tercera de l’estatut -més del 16% d’aquest diners com a mínim haurien d’anar a parar a recerca i tecnologia-, també confiem en les negociacions amb el govern central i en els fons comunitaris”. Molta confiança en l’addicional tercera. Els centres viuen del que diu el pressupost i no de l’addicional tercera. En aquest sentit ha explicat que es prioritzaran les inversions susceptibles de ser finançades en el marc dels fons FEDER 2007-2013 amb 147 milions d’euros. Palmada ha anunciat que “els pròxims dies el Departament disposarà d’una partida addicional provinent del Ministeri d’Educació i Ciència de 123 milions d’euros per recerca i 5 milions de fons tecnològics“. Comissionada, això és bàsicament capítol VI del pressupost cosa que i implica la presencia de l’Estat en els òrgans de govern o inversió directa de l’Estat, cosa que dificultarà encara mes les coses. Això no permetrà viure als centres de recerca i em temo que serà un cessió més a l’Estat.
Durant la seva exposició, el conseller Huguet ha anunciat que a principis de l’any que ve “disposarem d’un marc de garanties de futur que ens permetrà fer contractes programa amb els centres de recerca a 6 anys vista amb revisions cada 3 anys“. O sigui, l’any vinent tirarem endarrere, tret que no es visqui del marc de garanties. I els diners? Fe els contractes – programa portarà temps.
Durant la seva intervenció, Huguet assegura haver heretat un model desordenat i difícil de gestionar. En aquest sentit, ha recordat la necessitat i la importància d’impulsar el Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació que ajudi a definir “on som” i “on anem” en el camp de la recerca. Veig que la culpa sempre és dels altres. Des de que Mas-Colell va posar les bases i va haver de marxar a causa del resultat electoral, els antecessors d’Huguet ho han desendreçat tot, perquè si les xifres estan bé, el pressupost de la direcció general de Recerca del 2003 era de 72,6 milions ‘euros i el del 2007 de 152,4 milions d’euros. Vistes les xifres no crec que li estiguin ara donant la culpa a CiU.
El web del Comissionat també explica les línies mestres del pla d’actuacions en matèria d’infraestructures i centres recerca .
Pel que fa a centres de recerca, Blanca Palmada ha facilitat informació a la Comissió Parlamentaria sobre l’avantprojecte de la Llei de Creació de l’Agència de Centres de Recerca de Catalunya, que té com a objectius la coordinació, gestió de l’avaluació externa i el finançament, suport i promoció dels Centres de Recerca, així com actuar d’ens instrumental entre la Generalitat i els Centres de Recerca. Això està bé. Res de fer ara una llei de Ciència, val més fer coses útils.
També ha informat sobre el procés d’Avaluació Externa de Centres de Recerca que està iniciant la definició del procés a seguir, incloent l’avaluació dels Centres dins dels seu Contractes Programa, així com el seu retiment de comptes complet, inclosa la d’activitat investigadora. Es farà una avaluació comparativa amb relació a referents externs reconeguts mundialment. Bé
Pel que fa als contractes programa amb els Centres de Recerca, Blanca Palmada ha assenyalat que s’han definit amb una nova fórmula que facilitat el seguiment anual i l’avaluació de resultats. Per a aquesta avaluació s’ha proposat un nou esquema de finançament a 6 anys, amb una revisió cada 3 anys, que doni estabilitat al sistema de recerca. També està bé el procediment però falta veure els recursos.
Amb tot no puc ser optimista. Llegeixo a El Punt que la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) van fer oficial ahir la seva aliança per crear el Parc de Recerca UAB i potenciar d’aquesta manera la transferència de la investigació dels centres del campus a les empreses privades. Això està bé però dins la notícia llegeixo que José Montilla, va dir que «no es tracta de gastar més diners en recerca i investigació, sinó de gastar-los millor». L’objectiu del govern és destinar a recerca un 2% del PIB l’any 2010, i assolir així paràmetres europeus. Veig que Montilla comet un greu error i això és perillós per al país. S’equivoca en un 75%. M’explico. Li donaré la raó en un 50% de la segona part. Els diners que es destinen a la recerca es poden gastar millor. Segur que hi ha coses que no es fan prou bé, però està profundament equivocat en la primera part. Si que es tracta de gastar més diners en recerca i investigació, per cert li aclariré que recerca i investigació són sinònims, encara que en català és més ampli el mot recerca. És similar a dir destinarem més menjar als animals i a les bèsties. Bé, després d’aquesta disquisició i anant al fons, és necessari arribar al 2% del PIB al 2010 i això vol dir gastar, o invertir, més diners, i és urgent. I amb un pressupost que creixi tan poc com el que preveuen les notícies que disposem no arribarem al 2% al 2010 i probablement el deteriorament que s’ocasionarà als centres i instituts de recerca pot ser irrecuperable. Cal reflexionar i fer-ho ràpid. Ja sabem que hi ha crisi a la construcció i que el creixement per sota del previst obliga a establir prioritats, però el futur de Catalunya està en joc. Som molts els que no volem una Catalunya balneari d’Europa.