Enric I. Canela
Antoni Serra Ramoneda, president de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), amb la claredat que el caracteritza, ha escrit un article a El Butlletí de l’AQU: L’esperit de Bolonya enterrat, on, entre altres coses, i referint-se a la indignant invasió de competències de Catalunya per part del govern espanyol, diu:
Avui són trenta-sis les agències que, després de superar les proves exigides, seran inscrites al registre europeu. Entre elles figuren AQU Catalunya i l’ANECA. Cal reconèixer que no ens va ser fàcil assolir la fita que desitjàvem. I també que, a l’informe redactat per l’ENQA (European Association for Quality Assurance in Higher Education) on se’ns donava el llum verd del reconeixement europeu, se’ns indicaven quins punts febles s’havien de corregir si volíem assegurar la continuïtat de la nostra presència al registre esmentat. Entre aquestes recomanacions hi ha la d’incrementar la independència davant del Govern i de les universitats, cosa que exigirà esmenar la legislació vigent.
Malauradament, no sembla que el Govern de l’Estat faci gaire cas de les recomanacions de les instàncies europees. En el Decret que desenvolupa el procés d’acreditació de les titulacions, s’atorga el monopoli d’aquesta funció a l’ANECA; es fa cas omís, doncs, de la quarta recomanació de l’acord del Parlament i el Consell europeus. A més, en cas de discrepància entre les universitats i l’ANECA, és el Consejo General de Universidades qui tindrà la darrera paraula. I és evident que aquest òrgan no és independent ni del Govern de l’Estat ni de les universitats, atesa la seva composició.
Sabem que la Conselleria havia iniciat gestions per tal d’esmenar el projecte comentat. L’èxit, però, ha estat nul. Hi ha encara possibilitats d’esmena? Esperem i desitgem que hom reconsideri la seva posició i es corregeixin, si més no parcialment, les divergències amb les recomanacions europees. A AQU Catalunya no pretenem cap exclusivitat sobre les universitats catalanes pel que fa a l’acreditació. Però tampoc no creiem convenient que hi hagi una altra agència, per molt competent que sigui, que disposi d’aquest privilegi, perquè és anar contra l’esperit de Bolonya i contra els vents que bufen més enllà dels Pirineus.
Bé, pel president de l’AQU. Per cert, el proper dia 5 de març, vindrà com a invitat a un sopar – debat del Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast. Us animeu a assistir-hi?
Enric, molt bé en Serra Ramoneda. Ja és el segon article que li llegeixo al butlletí d’AQU sobre aquests temes. És la veu que més clarament està parlant, des d’un nivell institucional, d’aquests temes. Que són pura vergonya. Dissortadament la invasió competencial va més enllà del paper de l’AQU. Suposo que ERC deu pensar que ja es resoldrà al 2014, o al 2023. Quanta ignomínia, per favor.
D’altra banda, està molt bé la denúncia que fa d’aquest hispanisme cavernícola que desatèn permanentment les crides a la liberalització i la creació d’un espai comú, també en l’àmbit de les agències. És realment demencial el que estan fent a Madrid. I… només s’explica perquè ho fan per fotre’ns. Si no existís l’AQU probablement les seves polítiques serien unes altres. Però és clar… antes partíos que doblaos…
Elies,
En Serra Ramoneda està fins els nassos del comportament del govern espanyol.
No nomé això, em fa l’efecte que el govern català es va portar amb ell de forma absolutament indecent quan havia de produir-se la renovació. I no parlem de com es va produir el seu relleu de la Caixa de catalunya per posar al Narcís Serra. Serra Ramoneda sempre ha estat un senyor.
L’AQU va ser pionera, per endreçar l’ANECA van haver de recórrer a la Gemma Rauret, que havia fet gran l’AQU i s’havia enfromatat a aquell personatge que es diu Ismael Crespo.
Ara la Gemma Rauret es troba en terreny enemic, amb un sistema cavernícila, com dius, que no entèn la filosofia amb la que la Gemma Rauret voldria col·laborar amb les aències autonòmiques. Espanya no té solució.
Uf! L’època de l’Ismael Crespo va ser terrible. Tanmateix, amb en Marcellán, l’ANECA va canviar, a millor (també hi havia en Javier Vidal, que és molt bo, tot i que políticament, ejem… bastant espanyolista). Va ser una època molt interessant en que les universitats hi participàvem molt, se’ns escoltava molt. Hi havia diàleg i es contrastaven les coses amb la realitat i l’experiència de les universitats.
La Gemma, que té moltíssimes virtuds… aquesta no és una. En tots els programes que està llençant ANECA des que hi és ella no s’ha tingut en compte, per a res, el contrast amb l’experiència de les universitats. Zero cooperatiu. I així estan sortint les coses. Per a mi, un error darrere l’altre: docentia, verifica, academia… Més enllà dels aspectes polítics, tècnicament els productes ANECA estan absolutament mancats d’un diàleg constructiu amb les universitats. Per dir-ho clar, són massa… AENOR. L’enorme burocratització i protocolorització dels seus programes és un fet gravíssim… i que va contra el sentit que estan imprimint a Europa les experiències més avançades. Bé, com a mínim jo ho veig així.
Quanta raó tens respecte en Serra Ramoneda. Un autèntic senyor.
Elies,
Una vegada més t’haig de donar la raó. L’època Marcellan va ser una època de diàleg i crec que el clima era bo. No ho vaig vire tant a prop. Javier Vidal si. En sap, eprò la seva visió centralista m’allunya una mica. Em cau bé.
I també coincideixo amb la teva opinió sobre la Gemma. La conec de quan jo era estudiant i em conviscut a la Facultat de Química fins que per raons de reubicació departamental, fa uns tres anys, vaig canviar a la Facultat de Biologia. Ella en càrrec i jo en altre, variant, em compartit moltes coses.
Jo li tinc un gran apreci, però és cert que des de l’ANECA el diàleg és menor. Cal dir que a l’AQU tenia un equip i una forma de funcionar més adequada a la seva forma de ser, més proper al seu pensament. I allà la distància és més gran.
I el fet experimental és que les universitats catalanes no comparteixen els resultats de l’ANECA.
Els productes són impecables però no ens agraden.
Un recuerdo a ANTONI SERRA RAMONEDA
MOOY´S coloca el rating de
CAIXA DE CATALUÑA
En “perspectiva negativa”.
Rafael del Barco Carreras
Narcís Serra y Serra destituye al Director General José María Loza Xuriach. Él soñaba con la CAIXA, la grande, la de Pensiones, la que tuvo su padrino y tío Narciso de Carreras Serra, también apetecida por su primer socio en la vida, Miguel o Miquel Roca Junyent, cuando lucharon por la sucesión de los franquistas, Vilarasau y Samaranch (quién le colocara en sus inicios en su Diputación), pero la grande tiene mucha historia para saber bandear peligros tan profundos. Y la de Cataluña no es moco de pavo, y sustituiría a otro tío, Antoni Serra Ramoneda. Multimillones invirtiendo donde convenga, no a la Institución ni al País, sino a su ambición para acumular otro cargo, nombramiento o sillón, con sus correspondientes gabelas. Pero algo sucede, que no nos enteraremos, porque su Caixa no va lo bien que debiera. Y se la carga el segundo. Siempre se la cargan los segundos, para eso lucieron títulos tan pomposos como Director General.
No sería extraño que sus ganancias legales sobrepasaran en conjunto las de 300 o 400 de sus votantes socialistas. Mucho dinero, de gran burgués, tanto o más que sus tíos, a los que cuentan que la madre viuda pidió amparo. Y si añadimos servicios paralelos, guardaespaldas, coches, secretarias, dietas…un pastón. ¡Y pensar que mis tres años de cárcel contribuyeron a una ascensión tan fuera de su capacidad, o dentro de su malicia, que tuvo que dimitir por sus malas artes y turbios manejos con el espionaje como arma favorita!.
Le recomendaría a José María Loza que no se le enfrente, le puede montar un grupo especial de la Guardia Urbana, como el mismo anunció para descubrir el caso Consorcio de la Zona Franca, y recomponerle una vida a propósito para sus fines. No tiene escrúpulos. Pidió prisión para mí, reiterada, y empecinado, porque convenía al banquero de sus inicios, Javier de la Rosa, o le convenía a él que siguiera en su Banco Garriga Nogués, que con tan especiales “clientes” quebró por 100.000 millones de los 80. Algunos dirán, ¡la prehistoria!. No, no, en las Cajas andaluzas aun colean avales impagados del Garriga comprando la Prensa del Movimiento para el PSOE. Que se lo pregunten a la Ministra Magdalena Álvarez, de cuando era Consejera de la Junta Andaluza. Indispensable la prensa para ganar elecciones, ver http://www.lagrancorrupcion.com
Mucha marejada en esas CAJAS DE AHORRO, instituciones benéfico sociales, dominadas por POLÍTICOS reciclados en BANQUEROS jugando con dinero ajeno y público. Y el problema surge cuando la bola del pasivo, saldos en las cuentas de los clientes, desciende, o no se capta más con inventos de INGENIERÍA FINANCIERA (que aquí si es apropiada la definición y no en las estafas de De la Rosa), y se descubre que de las inversiones, mal hechas o muy dudosas, no solo no aflora para cubrir el día a día, sino que exigen más fondos, y se tiene que pedir a otras instituciones bancarias, al BANCO DE ESPAÑA, o al BANCO CENTRAL EUROPEO, que interviniendo descubren los pozos sin fondo del cómo entienden los POLITICOS el oficio de BANQUERO, cuando no “contundentes estafas”. Pero no pasa nada, harán un paquete con los activos “ful”, y “provisionarán”, tienen experiencia en ese tipo de arreglos, o con varias fusiones correrán un tupido velo.
Rafael,
Nomes puc dir que Antoni Serra és un senyor.