Enric I. Canela
La Gaceta de los Negocios publica un article, Dues maneres distintes de tractar als “cervells”. Escriu que Madrid inverteix en R+D, però des d’Educació inviten als seus investigadors a sortir del país. A Barcelona los atreuen.
Comenta les distintes polítiques d’una i altre comunitats. Més o menys envegen el programa ICREA i la celebració de l’ESOF la propera setmana (del 18 al 22 de juliol), que donarà especial preeminència als investigadors de menys de 35 anys.
Si no tinguéssim un dèficit fiscal de del 9% del PIB potser podríem destinar sense problemes un 2% més a l’R+D i estaríem entre els països que més inverteix. Un argument més per demanar el divorci amistós. L’anàlisi intel·ligent no ens deixa cap dubte, altre cosa són les passions.
Hola,
una cosa que em sembla molt interessant del sistema ICREA es que nomes recluta 35% d’espanyols. aquest numero pot sembla exagerat (en el sentit de perquè no hi ha mes espanyols) pero ve a compensar en part el
endogamisme recurrent que hi ha a les universitats espanyoles (catalanes en particular) i per aixo s’ha de saludar.
G. Dezanneau
Ecole Centrale Paris
G. Dezanneau,
També es contracten molts dce fora de l’Estat.Les comissions són absolutament externes a les universitats. Jo crec que es fa amb bastant correcció.
Hola Enric,
Em referia al fet que fins fa poc (els numeros
canvien rapidement en aquest camp) els 80%
dels professors de les universitats a Espanya
venien de la mateixa universitat (o estudis
o tesis).
Si aixo no es endogàmia ?
(perdoneume per “endogamisme” i altres faltes… es que vivint a Paris, la unica possibilitat que tinc d’anar a clases de català es fent una licenciatura de llengues romaniques !!!!!!!!!!!!!!!!! visca la “maison de la catalogne”).
Cal precisar aqui que es una especialitat espanyola aixo de l’endogàmia a les universitats… malhauradment, no tinc en el cap la pagina web on es donaven numeros per comparar… pero per UK i EEUU, la mateixa estatistica donava un numero inferior al 40%.
Jo crec que NO es fa amb bastant correccio…o en aquest cas, es el sistema de reclutament o el sistema per poder presentarse (abans de les audicions) que esta malament.
Per exemple, jo (investigador fixe al CNRS) hauria encara de convalidar el meu titol de tesi (obtingut a França) per poder pretendre a una plaça fixa a Espanya…
No t’havia entès. Si i tant. La mobilitat no és el fort de les universitats catalanes. Fixa’t que els estudiants anglosaxosn, per sistema, es mouen, aquí normalment triem d’aocrd amb la distància. Jo crec que més que una qüestió organitzada és més aviat cultural. Més que manca de correcció tampoc hi ha demanda externa. Els bons rarament es mouen d’on són. Canviarà, però això costarà.
Crec que ara ja no et cal convalidar. Els títols de la UE no s’han de convalidar, des de fa un parell d’anys si no ho recordo malament, si vols t’ho miro.