Enric I. Canela
La Vanguardia publica avui que els rectors de Madrid amenacen amb endeutar-se si el Govern d’Esperanza Aguirre no es tira endarrere respecte l’amenaça de retallar, sense previ avís, fins a un 30% la partida per pagar a professors i personal no docent de les universitats madrilenyes. Ángel Gabilondo, el president de la CRUE, va dir que tenir que endeutar-se seria un canvi de model lamentable.
Algú m’ho hauria d’explicar, ho trobo surrealista. A cada declaració o comentari l’embolic se’m fa més gran. Així llegeixo que el conseller d’Economia i Hisenda de la Comunitat de Madrid va manifestar, després de mantenir una reunió amb els gerents de la Rei Joan Carles i d’Alcalá, que el pagament de les nòmines del personal de les sis universitats públiques de Madrid està absolutament garantit, malgrat del retall del 30% de la subvenció nominativa que la Comunitat de Madrid havia compromès amb les sis institucions en el conveni subscrit el 2005. La reunió d’ahir va servir per començar a dissenyar les fórmules jurídiques i econòmiques que permetin als rectorat obtenir els cent milions d’euros que necessiten per completar el percentatge que el Govern regional els ha retallat per pagar les nòmines.
Es veu que el que estan negociant és el sistema de finançament. Són partidaris de recórrer a un préstec bancari amb l’aval del conveni subscrit amb la Comunitat. Així mateix, han de resoldre la forma de percebre els 85 milions del contracte d’inversions, que tampoc ha fet efectius el Govern regional.
És que la comunitat de Madrid està en la ruïna?
Pel que he pogut llegir, si. Així les universitats diuen que hi ha hagut un compromís que es va a atendre la nominativa de les universitats i que es buscaran solucions alternatives per veure com podem sufragar els problemes que té la Comunitat de despeses de Tresoreria per atendre els compromisos de les universitats.
És probable que la CAM estigui a la ruïna. Amb els 110 quilòmetres de metro es van endeutar per un import superior als 2.400 milions d’euros, l’Esperanza Aguirre ho amagava comptablement en una empresa de caràcter públic anomenada Mintra. Va ser la UE que va obligar la CAM a imputar aquest deute com a públic. Mentre tot això passava, al nostre país, als mitjans de comunicació i polítics els queia la bava amb la bona gestió dels governants madrilenys. Madrid actualment és un enorme nyap, un forat negre que necessitarà molts i molts diners i que pot acabar arruinant mig estat. Farien bé els polítics catalans de no mirar tant al centre, el poder econòmic madrileny és més fictici que real.
La trappola,
Si. No pot ser altrament perquè aquestes notícies no són de retall pressupostari sinó de manca de tresoreria.
Això no pot passar més uqe per dèficit pressupostari o perquè els ingressos estran pendents.
Tot molt rar.
Suposo que no és difícil imaginar com s’acabarà tapant el forat en nom de l’estabilitat i l’interès general