Enric I. Canela
Necessitem una llei per coordinar la R+D+i entre comunitats i Estat. Ho diu Cristina Garmendia en una llarga i interessant entrevista. Extrec quatre preguntes, podeu llegir la resta.
Quins buits té la legislació actual?
La Llei de la Ciència que tenim ara és de l’any 1986 i ha estat una llei estupenda, però necessitem un marc que ens defineixi com s’ha de governar l’espai R+D+i entre les administracions, que digui quina és la forma de coordinar, cogestió o responsabilitzar.
Ara no hi ha coordinació?
Tenim unes comunitats autònomes que abans no existien, algunes amb el seu propi estatut de R+D+i i competències que abans no existien. La ciència mai més no tornarà a tenir un àmbit nacional, el seu àmbit serà transnacional i multidisciplinari. Estem en la visió que Europa no té mida doncs Espanya i una comunitat autònoma … imagini’s. Necessitem una Llei per a ser capaços de coordinar i acordar amb les comunitats quines han de ser les grans apostes de la innovació i evitar que es dupliquin en el territori. No podem deixar a la voluntat de la coordinació perquè no funciona.
Potser també cal reforçar el paper de l’Estat
És cert que moltes vegades l’Estat cofinança i després no assumeix la responsabilitat, i crec que quan finança de forma important ha d’assumir la cogestió. Cada territori ha de ser lliure de fer les seves pròpies apostes i aquí l’Estat no té res a dir però tot el que són les grans apostes on es demana un finançament important a l’Estat, i per això està l’Estat, l’Estat ha de responsabilitzar-se de la gestió. Hem d’organitzar el sistema públic per donar resposta a això.
Aquesta superposició de polítiques comporta, aleshores, realment un risc …
Les grans infraestructures científiques han de coordinar a nivell nacional, perquè les polítiques són internacionals. Ara, la Unió Europea té la visió d’invertir 17.000 milions en infraestructures científiques. Cada país ha de fer una aposta i una defensa dels seus projectes i per això cal destinar uns recursos i realitzar una alta política internacional. I això no ho pot fer un territori perquè no té la dimensió adequada …
Coincideixo i discrepo alhora. Cal una coordinació europea, cert, jo aposto per una coordinació de l’Europa de les regions i no dels Estats. No és un problema de dimensió. Catalunya i Dinamarca són semblants, no? És un problema de quina és la concepció política d’Europa i de l’Estat i, naturalment, jo aposto per la capacitat de decidir de Catalunya. Amb això no estic dient que les decisions, que la feina de Cristina Garmendia siguin errònies. Simplement és una visió distinta de com ha de ser Catalunya.
Per cert Mariano Rajoy va dir fa uns dies que l’acord de José Luis Rodríguez Zapatero amb el PNB i el BNG per tirar endavant els Pressupostos per al 2009 és “Una descomunal baixada de pantalons”. Catalunya havia d’haver fet el mateix. Si em volen coordinar que em donin els diners, després que facin.