Enric I. Canela
La Gaceta de los Negocios fa un comentari poc favorable al president espanyol encara que subscriu el canvi de depndència de les universitats. Escriu: És la quarta vegada que Zapatero canvia al responsable de la gestió universitària en els seus cinc anys de legislatura. Va deixar que María Jesús San Segundo dediqués tots els seus esforços a la reforma de l’educació mitjana, desfent tot el que havia fet l’anterior Govern, per tirar endavant la Llei Orgànica d’Educació (LOE). A Mercedes Cabrera li va treure al cap de pocs mesos la competència d’Universitats perquè se centrés en la Llei de Dependència. Traslladar la política universitària al Ministeri de Ciència i Innovació, amb Cristina Garmendia al comandament, que va anunciar com a projecte estrella l’Estratègia 2015, un pla sense gaires mesures concretes que pretén modernitzar els campus espanyols.
No obstant això, a Zapatero tampoc li ha convençut l’experiment de separar Educació i Universitats i ha reconegut l’error a temps. Un error que va cometre fa anys el Govern d’Adolfo Suárez, quan en juliol de 1980 va separar ambdues carteres amb la finalitat de promoure la recerca. En menys d’un any (febrer de 1981), Leopoldo Calvo Sotelo – oncle de Mercedes Cabrera – esmenaria l’error tornant a unificar, igual que ha fet ara Zapatero. Gabilondo haurà d’assumir ara la tasca de reagrupar el sistema universitari, tal com estava fa menys d’un any.
En el que no s’ha fixat el comentarista és que ara ha separat universitats i recerca.
Enric, a mi el que em sembla més greu no és triar entre posar les universitats amb l’educació o posar-les amb la recerca, que totes dues opcions tenen avantatges i inconvenients (potser el millor fora posar-ho tot junt), el que no s’aguanta per enlloc és aquest anar canviant les coses cada dos per tres. Realment en Zapatero (i tots els governs que hem anat tenint, ja siguin del PSOE o del PP, que s’assemblen en moltes més coses de les que els agrada reconèixer) semblen presidents de clubs de futbol que creuen que per anar canviant l’entrenador cada dos mesos ja s’arreglara el problema d’un equip que no rutlla.
Perquè no hi ha ningu que vegi que hi ha polítiques com les d’educació (desde l’escola a la universitat) i el desenvolupament de la recerca que necessiten temps? El que no es pot fer es anar canviant les coses continuament, això el que fa és únicament llençar a les escombraries tot el temps i els esforços dedicats a construir l’edifici. La diferencia entre Espanya i els paisos desenvolupats és que en aquests darrers l’edifici ja està construit des de fa segles mentre que aqui portem tot aquest temps barallant-nos en decidir en com s’organitza la cerimonia de posar la primera pedra.
Pere,
Si. El que és més greu és el que tu dius. Com estava a la legislatura anterior no estava malement. Només era qüestió de fer-ho bé.
Jo preferia el model que ara han destruït, però podíem haver seguit amb l’anterior.
El desastre és el que dius. Anar canviant fins i tot d’edifici cada tres dies. De bojos.