Enric I. Canela
El responsable de l’àrea de llibres de text del Gremi d’Editors de Catalunya, Antoni Garrido, ha explicat que el novembre de 2008 la Conselleria d’Educació els va presentar el pla de Tecnologies de l’Aprenentatge i la Comunicació (TAC), que s’havia de desenvolupar entre 2010 i 2015 , el que van qualificar de “ben estructurat” i del que van quedar contents. Ara per necessitats polítiques, diuen, s’ha donat un gir de 180º al projecte.
Vaig parlar dels objectius del Govern a Arriba el llibre electrònic a la secundària sense més coneixement que el que havia llegit de fonts del Govern. Ara sembla que els editors no estan gens contents.
Tenen raó per raons diferents que per les que podríem denominar econòmiques? Les seves crítiques van més enllà. No soc capaç de donar una opinió però si de dir que hi ha un problema.
No sé si les raons dels editors són exclusivament econòmiques, però, si volen, en poden tenir de no econòmiques.
Primer el canvi sobtat de tenir un pla a cinc anys vista a engegar a corre-cuita i amb pocs mesos de preparació un pla pilot per fer desaparèixer els llibres de paper de les aules de secundària i substituir-los per portàtils.
En segon lloc la penosa qualitat dels textos digitals que el pla pilot aconsella com a millors des del punt de vista tecnològic, passeja’t pel web de Digital-Text (aquests són els únics que compleixen els criteris de “llibre digital” definits pel projecte IMAE) i opina tu mateix. En les temàtiques que jo conec hi ha alguns errors conceptuals greus i ja no parlo del fet d’ensenyar ciència i trametre coneixement a nois de 12 a 16 anys basant-se en historietes de còmic dolent.
Però el que a mi em deixa perplex, sorprès i esmaperdut, és que ningú de la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació ni del departament amb dos dits de front (el projecte IMAE està dirigit pel grup GIODE que sorgeix d’un acord entre la FCRI i el departament d’Ensenyament) hagi vist que alguns dels textos aconsellats, malgrat la gran utilització de “noves tecnologies” el seu contingut és de jutjat de guàrdia. Però encara hi ha més, si un es dedica a buscar per la xarxa troba que ja en aquests moments hi ha un centenar d’escoles que estan fent servir aquests documents nefastos a les aules de Catalunya. Què hi tenen al cap els professors que han decidit utilitzar-los? Què els ha fet pensar que un bé en forma de número 1 els faria entendre millor el conjunt dels nombres naturals o que un grec rialler de la Grècia antiga en bicicleta els faria comprendre el concepte de velocitat? Estem parlant de nois d’entre 12 i 16 anys!
Què ens espera als professors universitaris quan aquest estudiants ens arribin? Crec que m’hauré de jubilar al seixanta, no sé si ho podré suportar …
Torno a ser jo. Tot repassant el meu comentari anterior he comprovat que se m’ha escapat un accent de més i que potser fa que no s’entengui una frase. Jo volia escriure:
“… que un be en forma de número 1 …”
Miquel,
Crec que el comentari aclareix moltes coses. la veritat és que tot i que el tema m’interessa molt, ignorava els detalls.
Massa gent creu que per posar continguts a la pantalla ja ha canviat de paradigma.
Això que expliques és confondre els nois amb idiotes.
És desesperant veure la poca qualitat amb que es treblla per a la formació.
El sestudiants que arriben ara a la universitat tenen moltes més mancances que anys endarrere i pel que expliques encara empitjoraran més.
estic absolutament a favor del llibre electrònic, però no de convertir els nois i noies en analfabets que saben fer servir un teclat.
Hi va haver un petit empresari (bé, l’empresa era de la família de la seva dona) que es va forrar gràcies a un canvi de lleis educatives a principis dels 70. Com tenia a sou a un alt càrrec del ministeri corresponent, fou l’únic que sapigué que els estudiants de primer d’EGB haurien d’estudiar els diagrames de Venn. La reforma sortí publicada a finals de juliol, i aquest empresari fou l’únic que tenia els llibres preparats l’1 de setembre, fent-se amb una quota de mercat que difícilment hauria tingut en altres circumstàncies. Aquest empresari es deia Jesús de Polanco i l’editorial Santillana.
Potser els editors volen evitar que es torni a repetir una situació similar…
David,
desconeixia aquesta anècdota però és molt il·lustrativa. Ets un pou d’anècdotes!
Potser si que la cosa va per aquí.
Bones,
soc mare d’un nen que ha començat 1er d’eso amb els llibres digitals. Anem bastant perduts. A l’institut no es poden connectar per problemes informàtics i falta de “xixa” a l’adsl. A casa es connecten uns si i d’altres no. S’han demanat els dossiers dels llibres impresos que havien de ser uns quadernets resum, i resulta que són totxos d’un munt de fulls. Quins llibres hem substituit? ara tenim grans llibres i ordinador. Si ho hem de traginar tot pobres motxilles i pobres esquenes.
Em consola però que els professors de moment a les hores de classe sembla ser que no perden el temps amb els ordinadors, treballen amb el sistema de tota la vida, els nens prenen apunts i fan els exercicis a la llibreta. Anem avançant matèria i això és bo.
Diuen que per Nadal els hi sembla que ja estarà tot resolt. Ja veurem com anirà, de moment nosaltres fem de conillets d’índies i estem inmersos en un mar de dubtes que qui sap com acabarà.
Per últim, amb l’anècdota que expliqueu de santillana, jo em pregunto si pot haver passat el mateix amb els fabricants d’ordinadors i l’editorial digital. Segurament estaven al lloc adequat en el moment més oportú. I ells tot això ja ho tenen.
Nosaltres i els nostres fills, també, no sé si m’explico… Ja ho sentirem a dir…
Salut.
Carme,
Crec que és una gran improvisació. “Tocava” i ja està. No es pot improvisar un model docent.
Hi ha un problema greu, la incapacitat digital d’una part dels professors i mestres. No estana costumats. Passa arreu. Caldrà que ells també hi aprenguin.
Molta sort.
Bona tarda. Sóc professor d’ESO i és veritat que al principi els llibres digitals eren una mica pobres però darrerament han millorat molt i superen molt als llibres de paper tradicionals. Jo utilitzo els Digital-text i no tenen res a veure amb els de fa un any. La interactivitat, la quantitat de recursos, els exercicis són molts més que els dels llibres de paper. La possibilitat de pujar documents propis i de personalitzar els llibres és un plus més.
Daniel,
Gràcies pel teu comentari. No conec gaire els llibres digitals d’aquest nivell, però és cert que les coses han canviat ràpidament i que la interactivitat fa millorar molt els processos d’aprenentatge. Estic convençut que en un parell d’anys tindrem coses autènticament bones si es deixa que el mercat actuï. un dels problemes que pateixen aquestes tecnologies és el baix rendiment que tenen en català. Caldrà veure com l’administració hi psa remei.