Enric I. Canela
Després de la remodelació ministerial que va fer el president espanyol, la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, va comparèixer el dilluns dia 13 al Congrés dels diputats davant la comissió de Ciència i Innovació, per exposar les polítiques i línies de treball del Ministeri. De fet va resituar la seva tasca en el nou model. Les línies bàsiques no han variat gaire de les que tenia anteriorment, si bé ja no té universitats. Una desgràcia com una altra el fet d’haver separat universitats de Ciència i Innovació
Agafo la referència completa del web del Ministeri.
Ha destacat que, és ara el moment d’apostar per la innovació com a palanca per al canvi de model productiu, que ja ha començat.
Garmendia ha assenyalat que el nostre país ja està preparat per aquest canvi gràcies als treballs realitzats en els darrers anys pel Govern d’Espanya, especialment amb una aposta sense precedents per la inversió pública en R+D+i. En aquest sentit, Garmendia ha destacat el que Espanya s’hagi posicionat per sobre de la mitjana de l’OCDE quant a inversió pública en R+D+i, al triplicar el Govern en els darrers 5 anys els recursos destinats a aquest fi.
Així mateix, aquest compromís, es reflecteix en els creixements superiors al 15% anual en inversió privada en R+D+i en els últims 3 anys, és a dir, un dels ràtios més alts dels països OCDE.
Així mateix, Garmendia ha volgut destacar el que Espanya s’hagi convertit en la novena potència científica mundial gràcies, especialment, al treball dels investigadors.
Estructura del Ministeri de Ciència i Innovació
La nova estructura del Ministeri de Ciència i Innovació, té com a objectiu capitalitzar d’una forma més eficaç les inversions públiques realitzades en R+D+i. En aquest sentit, s’ha creat per primera vegada en la història de l’administració espanyola, una Secretaria General d’Innovació, a la qual queda adscrit el Centre per al Desenvolupament Tecnològic i Industrial, CDTI, i la Direcció General de Transferència de Tecnologia i Desenvolupament Industrial.
Aquesta secretaria serà l’encarregada d’impulsar les polítiques actives d’innovació, afavorint la creació de noves empreses de base tecnològica i revitalitzant a les que operen en sectors madurs, a través de la innovació, perquè segons Garmendia, la innovació és la millor garantia per a millorar la productivitat sense renunciar a les cotes de benestar social i qualitat de vida que han propiciat les conquestes salarials assolides pels treballadors en els darrers anys.
En aquest sentit, els objectius estratègics en matèria de Ciència i Innovació, segons ha destacat la ministra són: consolidar i enfortir el sistema científic espanyol, assegurant la posició assolida en els darrers anys entre les potències mundials; i impulsar decididament polítiques de transferència de tecnologia i innovació empresarial, per corregir la fractura existent entre les nostres capacitats de generar coneixement i d’aplicar en benefici de l’economia i de la societat. Aquests objectius seran els desenvolupats per la secretaria d’Estat de Recerca i la Secretaria General d’Innovació.
Per la seva banda, Garmendia ha insistit que la recerca científica que es realitza a les universitats, hospitals, centres de recerca i empreses, o qualsevol altre agent del sistema, així com el foment de la transferència d’idees, coneixements i tecnologies constitueixen el nucli competencial del Ministeri de Ciència i Innovació. Per això, s’ha previst la creació d’una “Comissió de Coordinació” entre els Ministeri de Ciència i Innovació i Educació.
Les funcions d’aquesta comissió seran, entre altres, identificar els programes de R+D+i que es dirigeixin a universitats o centres adscrits o dependents de les mateixes, i els programes d’actuacions del Ministeri d’Educació que puguin afectar les competències del Ministeri de Ciència i Innovació; conèixer les actuacions d’ambdós Ministeris en execució del Pla Nacional de R+D+i que es puguin considerar incloses en alguna de les línies comunes d’actuació; coordinar les actuacions de desenvolupament de l’Estratègia Universitat 2015, particularment les relatives a promoció de la recerca i a la transferència del coneixement, entre d’altres.
Estratègia Nacional d’Innovació
El Ministeri està treballant en una Estratègia Nacional d’Innovació, que pugui ser compartida per totes les administracions i la resta d’agents econòmics i socials involucrats en l’impuls a la innovació. Aquesta estratègia ha d’abordar tres reptes urgents per la competitivitat del nostre model productiu com són: la dinamització dels sectors tradicionals; la consolidació dels actuals lideratges en R+D que tenen moltes empreses espanyoles; i el foment de la creació d’empreses en nous sectors.
En CDTI juga un paper molt important en aquest sentit, actuant com a finestreta única per les ajudes a la R+D empresarial. Aquest centre gestiona els més de 1.200 M € que el Ministeri destina el 2009 a donar suport a la recerca i el desenvolupament que realitzen les empreses. D’aquest pressupost, 107 M € corresponen a una partida extraordinària prevista en el Pla E del Govern, i dedicada a subvencions en diversos programes de suport a la R+D empresarial amb impacte a curt termini en l’ocupació.
Precisament, un estudi recentment publicat pel CDTI, assenyala que la inversió en R+D+i incrementa en un 16% la productivitat de les PIMES i en un 18% el valor de les seves exportacions.
Aquest plantejament, ha fet possible posar en marxa un paquet de mesures anticrisis que ha permès que en el primer quadrimestre del 2009, el Ministeri de Ciència i Innovació hagi duplicat el nombre d’ajuts concedits des del CDTI per a projectes empresarials de R+D respecte al mateix període de l’any anterior.
Algunes de les mesures anticrisis destacables són la dotació de major flexibilitat als instruments existents, com el Programa CENIT, i el disseny de nous instruments pensats per a la PIME, com el programa Interempreses o el NEOTEC 2; la reducció de l’exigència d’avals i garanties financeres a les petites empreses, a la vegada que es complementen totes les ajudes amb trams de subvenció directa; l’autorització de la bestreta del 25% del pressupost aprovat per a totes les ajudes concedides pel CDTI, amb un límit de 300.000 €, entre altres .
Vectors del Canvio de Model Productiu
Durant la seva intervenció, la titular de Ciència i Innovació, ha assenyalat que el Ministeri ha identificat alguns vectors del canvi del model productiu i del foment de la innovació empresarial l’impuls serà prioritari per al Ministeri:
- La modernització, adaptació i creació d’un entorn financer procliu a la innovació empresarial, en el qual el Govern està treballant per crear un marc estable i favorable a la innovació;
- L’impuls als mercats líders sostenibles mitjançant regulació i compra pública. És a dir, aconseguir que les empreses siguin líders innovadors i exportadors de la seva innovació en aquells sectors o activitats en els quals Espanya té ja un lideratge reconegut internacionalment, com són l’economia verda, l’economia social, o la indústria de la ciència. En aquesta línia el Ministeri s’ha proposat desenvolupar un pla d’acompanyament al desplegament del Mapa d’Instal·lacions Cientificotècniques Singulars, de manera que les empreses espanyoles aconsegueixin més i millors contractes dins i fora d’Espanya.
- La internacionalització de les activitats innovadores;
- La difusió de la innovació a tot el teixit productiu, que ha de comptar amb la col·laboració de les administracions autonòmiques (importància de la Xarxa va demanar, Xarxa de Punts d’Informació sobre R+D+i);
- I finalment, les persones, sobre el qual ha de pivotar el canvi de model. En aquest sentit, des del Govern es va a redoblar l’esforç per seguir incorporant talent al teixit productiu.
Llei de la Ciència i la Tecnologia
La titular de Ciència i Innovació s’ha referit durant la seva intervenció a la Llei de la Ciència i la Tecnologia que es troba en estat molt avançat i l’avantprojecte de Llei, previsiblement passarà al Consell de Ministres el mes de setembre. Aquesta llei té com a objectius principals:
- Dotar el sistema científic i tecnològic espanyol d’un nou model de governança basat en la transparència, la rendició de comptes, l’excel·lència i solidaritat en matèria de selecció, així com en la coordinació i cooperació entre els organismes públics de recerca i les empreses i entre l’Administració General de l’Estat i les Comunitats Autònomes.
- Impulsar una nova política en matèria de gestió dels recursos humans dedicats a la investigació i a les activitats tècniques i de suport dins dels organismes públics d’investigació;
- Facilitar un marc de finançament públic de la investigació científica eficient, estable, flexible, transparent i capaç de resoldre les ineficiències actualment existents.
Font Europea de Neutrons per Espalació
Finalment, la ministra ha informat sobre les gestions desenvolupades pel Govern en relació amb la Font Europea de Neutrons per Espalació (ESS, en les seves sigles en anglès), que ha permès que Espanya compti amb el 10% de la propietat del conjunt del projecte i que ostenti una vicepresidència. La Font comptarà amb una seu principal a Lund, Suècia, i una subseu a Bilbao, ciutat que acollirà una important infraestructura, tant per a la fase de construcció com la fase d’operació Aquest resultat és fruit d’un acord signat recentment entre el Govern suec i espanyol en el qual es defineix un únic projecte europeu d’ESS.
Ha estat un procés complex, segons ha explicat la ministra, ja que, per primera vegada, els països europeus havien de decidir on ubicar una infraestructura científica que, tenint interès comunitari, ha de finançar amb els pressupostos nacionals de cada país usuari.
En aquest sentit, Garmendia ha subratllat que el Govern d’Espanya ha redoblat la seva activitat diplomàtica al voltant del projecte, i el Ministeri ha intensificat els seus contactes amb tots els països involucrats i, singularment, amb aquells més rellevants per a la presa de la decisió final, pel seu potencial contribució al projecte: Regne Unit, França i Alemanya.
Garmendia ha insistit que la dimensió del projecte i la seva transcendència en termes científics i econòmics per al conjunt d’Espanya, expliquen aquest intens treball per part del Ministeri, que s’ha realitzat sempre en estreta col·laboració amb el Govern Basc, des que el desembre de 2006 es constituís el Consorci ESS Bilbao. De fet, el suport d’ambdues administracions ha estat, reiteradament, apuntat per la resta de països com una de les fortaleses del projecte espanyol.
Així mateix ha insistit que en tot moment de l’activitat s’ha treballat amb la màxima transparència i lleialtat amb el Govern Basc, i les diferents opcions han estat debatudes dins dels òrgans de govern del consorci ESS Bilbao.
Per a Espanya, i en particular per al País Basc, suposa assegurar per Bilbao un projecte local de dimensions importants: una infraestructura amb el segell ESS el servei s’ampliarà a altres instal·lacions dels Estats Units, Japó, Rússia i Xina, a més d’Europa. Suposa, en poques paraules, poder comptar amb la primera gran instal·lació científica europea al nostre país –i de fet al Sud d’Europa.
Aquest 10% garanteix que la comunitat científica espanyola podrà beneficiar-se de la ESS en el seu conjunt al màxim nivell. A més, el Ministeri de Ciència i Innovació va a dissenyar un pla d’acompanyament per tal que siguin empreses espanyoles les que, competint per qualitat amb altres proveïdors internacionals, aconsegueixin liderar la construcció i explotació de totes les instal·lacions.
La contribució a instal·lacions internacionals fora d’Espanya i la ubicació d’algunes d’elles en el nostre territori, genera moltes oportunitats per a la indústria espanyola i permet avançar en la consolidació d’una veritable “indústria de la ciència”. En aquest sentit, el 2009, Espanya ha anat incrementant progressivament la seva participació en les grans infraestructures internacionals fins a arribar als 160m € anuals d’inversió.
Per la seva banda, en aquests tres últims anys, el Ministeri ha reforçat la seva participació en grans instal·lacions científiques com ISIS al Regne Unit, ILL i ESRF a França, PSI i CERN a Suïssa, FAIR i XFEL a Alemanya. A més s’ha posat en marxa noves col·laboracions amb Estats Units, Rússia i el Japó.