Enric I. Canela
Ahir Antonio Árias, de qui dono referències sovint, escrivia Informe sobre la mejora de las Políticas de Financiación de las Universidades. Fa referència al “Document de Reflexió sobre la millora de les Polítiques de Finançament de les Universitats per promoure l’excel·lència acadèmica i incrementar l’impacte socioeconòmic del Sistema Universitari Espanyol”, del que ja vaig parlar molt breument a Presentat un document per treballar el finançament universitari. Recomano absolutament la seva lectura.
Una de les coses que diu l’article d’Antonio Árias és que “tenim un sistema universitari excessivament homogeni i poc diversificat en funció de les fortaleses de cada institució”. Justament una de les coses que assenyalo com a dolentes en el document presentat és que segueix tenint els tics homogeneïtzadors que caracteritzen l’Estat. La pròpia LOMLOU ja és una llei centralista i homogeneïtzadora. Sense canviar la norma la es poden anar fent documents, reunions, conferències i comissions.
Estic molt d’acord en la necessitat d’un treball seriós quant al retiment de comptes, a la fiscalització i a una comptabilitat de costos ben feta i obligatòria, això és necessari, però no suficient.
Encara és l’hora que el Parlament de Catalunya faci un debat com cal, sense atacs i defenses partidistes, sobre la situació del Sistema Universitari Català. Si això és fes bé potser ens podríem mirar el document de l’Estat amb una certa distància. Tal com anem aquí potser esperem que d’allà ens resolguin el que hauríem d’haver resolt nosaltres.
Seria interessant que el Parlament de Catalunya publiques una llista de les compareixences de rectors i presidents del consells socials des què la Generalitat va tenir competències sobre les universitats. Alguns es portarien una sorpresa per l’interès del Parlament en la Universitat. Després parlen sense posar-se vermells de la societat del coneixement. Tenim un Parlament de fireta que ni tan sols aborda com cal els temes sobre els que té competències. I els diners que van a les universitats són molts, tot i que insuficients.
L’autonomia és important però retre comptes a la societat encara més. I els comptes els han de retre les universitats però el Govern ha de fer-ho possible. I el Govern també ha de retre comptes.