Enric I. Canela
Global Talent publica un article de Xavier Pujol Gebellí: Les claus del nou mecenatge. L’introdueixen així:
Mentre segueix el debat sobre una eventual nova Llei de Mecenatge, dades recents revelen que Catalunya ha aconseguit multiplicar per quatre les aportacions privades a la ciència en tan sols cinc anys. La presència de figures internacionals i projectes altament competitius, especialment en biomedicina, semblen estar animant a la inversió per la via de fundacions associades a empreses, tot i l’exigu benefici fiscal que reporten.
Parla del poc eficaç que és la recerca de l’Estat espanyol en atreure mecenatge. Destaca l’excepció catalana. Diu que la coincidència en el temps de grans personalitats internacionals vinculades a la recerca oncològica (Josep Baselga, Joan Massagué, Miguel Beato, Manuel Perucho, Manuel Esteller, Joan Seoane) ha comportat un efecte atractor de donacions -una cosa que es repeteix en els grans nuclis de coneixement del món.
Efectivament, malgrat les crítiques d’alguns companys, que parlen de “patums” etc. la política és encertada per atreure finançament. A banda de la innegable qualitat dels científics esmentats, vivim en un món en el que el màrqueting, també en ciència, és fonamental. Cal seguir-hi apostant.