Enric I. Canela
El dia 16 l’Institut Nacional d’Estadística (INE) va publicar els resultats definitius sobre activitats en R+D. No havia tingut temps encara per fer un comentari. L’avenç de resultats ja el vaig comentar breument (Més persones dedicades a l’R+D al juny)
La despesa en R+D va ascendir a 14.582.000 d’euros l’any 2009, amb un descens del 0,8% respecte al 2008. Aquesta despesa va suposar el 1,38% del PIB.
L’Administració pública va augmentar la seva despesa en R+D un 9,5%, mentre que les empreses ho van reduir un 6,3% respecte al 2008.
El sector empreses executar el 51,9% de la despesa total en R+D davant el 54,9% l’any 2008.
L’Administració Pública va finançar el 47,1% de les activitats d’R+D i el sector privat el 43,4%.
Les comunitats autònomes que van realitzar més esforç en activitats d’R+D van ser Comunitat Foral de Navarra 82,13% del PIB), Comunitat de Madrid (2,06 del PIB), País Basc (2,06 del PIB) i Catalunya (1,68% del PIB). Totes elles van presentar xifres d’intensitat en la despesa superiors a la mitjana nacional.
La Comunitat Foral de Navarra, Cantàbria i Aragó van ser les comunitats autònomes que van presentar taxes de creixement més grans en despesa en R+D respecte al 2008.
Els bons resultats de la Comunitat de Madrid tenen molt a veure amb el fet que les despeses internes executades per l’administració a l’esmentada comunitat són de 1.066.891 milers d’euros dels 2.926.733 del conjunt de l’Estat espanyol i també que la dels 7.567.596 milers d’euros executats per les empreses en el conjunt de l’Estat a la comunitat de Madrid s’executen 2.135.309 milers d’euros. Ambdues magnituds tenen molt a veure amb el centralisme de l’Estat espanyol.
La lectura d’aquetes dades no és gens positiva. Si ens fixem en Catalunya, les despeses internes executades per les empreses i institucions privades sense ànim de lucre del 2008 van ser de 2.007.338 milers d’euros, mentre que al 2009 de 1.917.737; un descens del 4,5%. El personal dedicat a R+D va passar de 24.757 persones a 23.100; un descens del 6,7%. Mentre que els investigadors van passar de 10.862 persones a 10.380, un descens del 4,5%. La proporció d’investigadors ha passat del 4,39% al 4,49%, una millora imperceptible.