Dedicat al nou Govern

Enric I. Canela

Recentment, i dins la COLECCIÓN DOCUMENTOS CYD, s’ha publicat el document de referència 14/2010: LA UNIVERSIDAD Y LA EMPRESA ESPAÑOLA.

Les principals conclusions són:

• Aproximadament el 54% de les empreses enquestades van manifestar haver tingut algun tipus de relació amb la Universitat. Aquest percentatge s’incrementa en 7 punts respecte als resultats de l’enquesta del 2004
• El 77% de les empreses que van manifestar haver interactuat amb les universitats ho van fer a través dels convenis per incorporar estudiants i / o titulats en pràctiques.
• Els altres dos tipus de relació més importants, van ser: els contractes per a la prestació de serveis de recerca, formació, assessorament, etc., amb un 42% i la destinació de recursos (subvencions, patrocinis, etc.) des de les empreses cap a la Universitat, amb un 27%.
• El 66% de les empreses enquestades va considerar com “Satisfactòria” o “Molt satisfactòria” la relació Universitat – Empresa a través dels convenis per incorporar estudiants i / o titulats en pràctiques, sent aquest el tipus de conveni ben valorat.
• El 23%, de les empreses enquestades va actuar com a proveïdora de béns o serveis de la Universitat.
• El 22% de les empreses enquestades opina que la Universitat actua com a motor de desenvolupament econòmic, mentre que el 38% de les empreses considera que el paper de la Universitat en aquest aspecte ha estat nul.
• En comparació amb els resultats de l’anterior edició d’aquesta enquesta es va observar un increment en el percentatge d’empreses que opinen que la Universitat no compta amb una organització apropiada per exercir com a motor de desenvolupament econòmic. Aquest percentatge va passar de 43% el 2004 a 55% el 2010.
• L’opinió respecte a si les empreses estan prou compromeses amb el model d’universitat com a motor de desenvolupament econòmic augmentar en 2 punts percentuals respecte als resultats de l’enquesta del 2004, aconseguint un 7% del total de les empreses enquestades.
• Destaca com a opinió general les dificultats de les pimes per col·laborar amb la Universitat.

Aquesta enquesta em porta una vegada més a reflexionar sobre com Catalunya ha d’encarar el futur. Malauradament no disposem a Catalunya d’un sistema d’informació com el de la Fundación CYD. El nou govern de Catalunya hauria de plantejar-se les seves actuacions dirigides a fomentar la societat del coneixement, l’economia del coneixement, com una prioritat si es vol mantenir l’estat del benestar que gaudim.

Una de les coses fonamentals és la informació, ja sabeu allò de; tenir ben enunciat un problema és el 50% de la solució. Així doncs, ens caldria un sistema d’informació, una fundació o observatori independent, encara que depenent del sistema públic, capaç d’actuar com ho fa la Fundació CYD.

Si fem nostres les conclusions de la Fundació CYD per a la resta de l’Estat espanyol, podem treure algunes conclusions sobre el que caldria fer, un dels que hauria de tenir el nou govern com a prioritat, fer que el coneixement passi a ser primera matèria del sistema de producció.

És possible això a curt termini? Malauradament no és fàcil perquè alguna de les condicions de partida no es donen actualment. Una de les conclusions diu que el 55% de les empreses diu que la universitat no compta amb l’organització adequada per exercir com a motor de desenvolupament econòmic. Per molt que és vulgui, lloable, no és possible substituir a la universitat amb centres de recerca externs. Molt car i poc efectiu. Al món no funciona així. El que cal és crear les condicions per tal que la universitat pugui fer aquest paper i això depèn d’una llei de rang estatal. Ja sabeu quina és la solució, no m’hi estendré.

Els diners són importants, però no només.

Una prova de la situació, agreujada per la crisi econòmica, la veiem en l’Enquesta sobre Innovació a les Empreses. Any 2009. Resultats definitius. On s’indica que la despesa en innovació tecnològica va baixar un 1,5% el 2009.

La nostra feblesa la veiem quan observem que, per comunitats autònomes, les empreses amb major despesa en innovació, van ser les de la Comunitat de Madrid (amb un 38,8% del total de la despesa), seguides de les de Catalunya (19,8%) i les del País Basc (10,1%). Resultat no gaire bo quan, segons dades de l’INE, el PIB català és aproximadament el 18,6% del PIB de l’Estat. Posa de manifest que l’activitat és lleugerament més innovadora que la de la resta de l’estat però res a veure amb el País Basc que tenia un 6,23% del PIB estatal o Madrid que tenia el 17,99%.

Catalunya no va bé en el context espanyol o, si més no, no prou bé si ho comparem a resultats d’èpoques anteriors. Potser això no seria tan greu si no veiéssim que al món les coses estan canviant acceleradament i que països que abans creixien gràcies a la mà d’obra barata ara són també innovadores (veure Xina i la ruïna de Catalunya). Un exemple del potencial dels que es diuen encara països emergents el tenim en l’avenç implacable de la ciència xinesa (veure Científicos chinos logran almacenar 90 gigas en bacterias i Microbios que empaquetan 200 gigas) que aviat estarà molt per davant de nosaltres.

Catalunya té el potencial per posar-se en una situació semblant a la de Suècia si es canvien determinades actituds i models. Catalunya té les universitats líders en molts camps dins de l’Estat (veure La UPC domina la recerca aplicada i El lideratge universitari català) i en alguns casos, com el de la UB, de l’Europa continental (veure com a exemple La UB 9a universitat europea en salut, clínica i pre-clínica).

Malauradament no s’estan aprofitant les potencialitats que té la nostra recerca ni tampoc s’estan donant a les empreses les eines adequades. Un camp destacable és el de la Biotecnologia. Malgrat la tasca que està fent ACC1Ó, en general, al camp d la Biotecnologia no se li dediquen prou recursos. Per altra banda existeix un greu problema en la possibilitat d’obtenir capital risc.

Expansió deia l’altre dia que l’accés al crèdit és des de fa força temps un dels frens al emprenedoria (donava una llista de diverses entitats on els nous empresaris poden demanar capital per posar en marxa els seus projectes).

Malgrat que crec que els polítics són relativament conscients de la necessitat d’impulsar l’economia del coneixement, no he vist accions prou decidides.

Ara amb el canvi de govern hi ha una oportunitat d’or per endreçar la situació. És evident que la meva opinió no és significativa a l’hora d’organitzar un govern però no m’estaré de donar-la.

Al meu entendre el nou govern, per afrontar el repte de fer que Catalunya sigui una economia basada en el coneixement, on la indústria tingui un valor afegit que la faci competitiva, requereix dotar-se d‘una estructura diferent, en la que un macroàrea, no el departament d’Economia, encarregada de la societat del coneixement, evidentment de tota la planificació econòmica que hauria de canviar el model econòmic. Aquesta macroàrea hauria de tenir els departaments encarregar-se de l’àmbit de la universitat, la recerca, la innovació i el disseny, on incloc tots els aspectes lligats a les TIC. Igualment hauria de tenir la competència en tots els aspectes lligats a la planificació dels clústers econòmics on, imprescindiblement, cal considerar els parcs d’innovació, científics i tecnològics que han de ser motor dels desenvolupament regional. Catalunya ha de ser el motor del sud d’Europa, ho pot ser encara però no podem perdre el temps.

L’arc mediterrani ha de ser una prioritat, si no el vol Espanya el fem nosaltres.