Enric I. Canela
Estic indignat. La Vanguardia publica un article de Maite Gutíerrez:
Pimec demana més poder per a l’empresa a la universitat. Hi ha superàvit democràtic, lamenta en un informe al Govern. El reprodueixo a sota, després del meu comentari.
Primer haig de dir que estan patint una crisi empresarial de cavall,no he vist cap de les seves empreses en els rànquings de les millors empreses, ni de lluny en el lloc que ocupa, per exemple, la UB en alguns àmbits, la 2a de l’Europa continental i en una altre la 3a. Molts dels que pontifiquen no han trepitjat la universitat i altres no l’han vist des que van acabar la carrera. Alguns confonen saber fer amb saber aprendre a fer. Una confusió notable. Confonen actituds i aptituds.
Volen tenir més presència a la universitat. Si us plau, abans de dir segons que, paga la pena que facin un viatge al Regne Unit i mirin com funciona allà el tema dels representants socials.
Es queixen de la manca de transferència de coneixement i de col·laboració amb l’empresa. Els recomanaria que posessin alguns doctors a les seves empreses i veurien com la cosa millora. Quan s’organitza alguna reunió entre universitat i empresa o no vénen o acaben enviant persones sense cap capacitat de decidir res.
Personalment estaria encantat de veure com l’empresa s’implica a la universitat, però dins els consells socials he vist de tot, empresaris que s’impliquen i alguns que van allà (o no) a passar l’estona. La primera cosa que han de fer és veure com estrien els representants empresarials que van als consells socials, pur partidisme dins del Parlament. Així no anem bé.
Si els interessa l’educació, els faria una recomanació, que es preocupin primer pels plans de formació empresarials, que apostin per la Formació Professional, que paguin als titulats salari de titulat, que no contractin doctors per fer feines de llicenciats, llicenciats per fer feines de Formació Professional, etc.
Està molt bé que s’amoïnin per la universitat, però pagaria la pena que primer veiessin quines són les limitacions que les lleis espanyoles ens imposen.
Acabo dient que no estic gens content de com funciona la governança a la universitat catalana, no m’agrada i ho he dit sovint, defenso que la societat s’impliqui, però els claustres existeixen per llei, funcionen malament, però la llei, wespanyola, els empara. No estic gens convençut que els empresaris ens puguin donar gaire lliçons de com han de funcionar les coses per tal que anem millor. El darrer informe del World Economic Forum sobre la competitivitat ens deixa millor a nosaltres que a ells (veure L’anticompetitivitat es diu Espanya).
L’article:
Els empresaris volen tenir més presència i poder de decisió a la universitat i fomentar un canvi en el seu model de control i estructura de govern (governança), segons es desprèn d’un informe elaborat per la patronal Pimec que enviarà aquesta setmana el Govern de la Generalitat. Sota el títol Per una reforma ambiciosa del sistema universitari, el document desgrana els punts forts i febles de l’educació superior a Catalunya i Espanya en general. La clau per a la millora de la universitat, en opinió de Pimec, és la reforma de la governança universitària, que permetria un model de gestió ¿que garanteixi l’eficàcia en la utilització dels recursos públics i privats”.
En els darrers mesos s’ha produït un intens debat sobre el control i estructura de govern de les universitats. Els consells socials van presentar la seva proposta el mes passat, el secretari general d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà, pretén pactar un nou sistema amb la comunitat educativa i social i els rectors van signar la setmana passada un manifest conjunt en què reclamaven que, a més de la governança, es millori el finançament de l’educació superior. Cada sector té la seva idea de com reformar la governança. Els empresaris que representa Pimec proposen donar més poder als consells socials, sobretot en matèria econòmica, i evitar les ingerències del rector o del claustre, com ha succeït recentment a la UB“. Els consells socials haurien de comptar a més amb més membres aliens a la universitat i en concret del món empresarial, afegeixen. En la línia d’altres iniciatives, s’inclinen per suprimir les eleccions a rector, que sigui designat per un organisme a definir. Així, diu Pimec, es garantiria l’elecció dels millors professionals i s’evitaria el risc d’endogàmia”. El claustre, a parer seu, hauria de ser un òrgan merament de debat. Per aquesta patronal, la universitat pateix un ¿superàvit democràtic “que li resta eficiència i eficàcia i es queixa també de l’escassa transferència de coneixement i col·laboració amb l’empresa. El finançament per objectius i un major control extern de la universitat són altres de les seves propostes. Fins i tot advoquen per introduir empresaris a l’Agència de Qualitat Universitària per evitar corporativismes. Empresaris, consells socials, rectors …, tots els sectors comencen ja a prendre posicions per influir en el debat sobre la governança que vol iniciar el Govern.
A mi no em sembla pas malament que tinguin més presència, però això no vol dir manar.
És evident que s’ha de refer el diàleg universitat-empresa. M’agradaria saber què proposes al respecte Enric!!!
Enric,
comparteixo totalment la teva indignació. Si algú està retrassat al nostre país respecte dels paisos desenvolupats no és pas la universitat (malgrat les mancances que hi pugui haver, i que realment hi són). Ja fa anys que sóc a la universitat i que volto per universitats de diferents llocs del món i la veritat és que tant la formació que vaig rebre a la UB com la recerca que hi fem és totalment equiparable a les millors del món i si realment es comptessin els resultats que obtenim a les universitats catalanes divdits pel finançament que hem rebut per fer la recerca, estic segur que en la relació resultats/cost encara estariem molt més amunt en una classificació mundial, cosa que malauradament no crec que es pugui dir, en general, de l’empresa catalana.
Potser es podria recordar als senyors empresaris que implicar-se en la universitat també inclou que es rasquin la butxaca, perquè el que sembla és que ens volen dir el que hem de fer sense que els hi costi ni un duro. He estat a Estats Units i he vist com a la facultat de quimica d’una universitat d’alt nivell (Cornell) cada any les empreses químiques donen beques als millors estudiants per fer el doctorat, organitzen una jornada d’entrevistes amb els estudiants del darrer curs, s’entrevisten amb professors per demanar col·laboració (pagant, es clar), donen premis a la recerca, col·laboren amb la American Chemical Society etc. A la UB l’únic que fan les empreses és portar mostres a analitzar perquè els hi surt molt millor de preu que tenir un químic i els aparells necessaris i para de comptar.
I no és només als Estats Units. En un país emergent com Corea del Sud he visitat una universitat (politecnic de pohang) que en vint anys ha passat a ser una de les més importants d’Asia i actualment disposa fins i tot d’un sincrotró. I per tot arreu hi ha logos de totes les empreses coreanes, començant per la samsung, que hi han invertit milions i milions de wons. I així podriem anar posant exemples pràcticament de tot arreu del món civilitzat, menys de casa nostra.
En fi, espero que com a mínim algú els hi contesti com deu mana i es vegi realment que gran part del problema universitat-empresa no és precisament al cantó universitat.
JuanMa,
I tant que han de ser-hi. I potser tenir molt pes específic, però noquotes parlamentàries ni empresaris incompetents. KInsisteixo, que facin un vol pel Regne Unit.
Pere alemany,
Dones en el clau. La universitat catalana és totalment homologable a qualsevol de les bones. El rendiment en recerca és alt. Si nosaltres som homologables a les bones del món, al món tenen relació més sòlida entre la universitat i l’empresa i l’empresa catalana no té el nivell de les empreses millor internacionals, què falla en aquesta equació?
Efectivament, molts dels que manen contribueixen a la universitat, aquí res de res.
A més parlen d’empresaris, fa riure. Els presidents dels consells socials de la UB han estat Josep Maria Puig Salellas, notari, Pedro Fontana, banquer, Juan José López Burnio, notari, i Joaquim Coello, directiu d’empresa. Cap empresari en el sentit estricte. M’estalvio les valoracions.
Enric i Pere,
Us queixeu de les empreses, però aquestes són les empreses que tenim i amb les que hem de treballar! Per això pregunto si teniu alguna proposta alternativa.
Tenim tendència a mirar el que es fa fora i intentar copiar el que funciona en altres llocs. Això que podria ser una bona pensada té un problema fonamental, les persones. Les persones del Regne Unit tenen una forma de fer que nosaltres no tenim, per això crec que importar idees no és sempre una bona solució. Millor pensar una mica per nosaltres mateixos i tenir la nostra solució que ens serveixi a nosaltres.
JuanMa,
No dic que no hagin de ser-hi, és més, fins i tot en alguns casos són massa poc. El tema és que pontifiquen sobre el que no saben i volen donar lliçons quan el que han de fer és anar a classe perquè molts d’ells estan amb problemes perquè han estat incapaços de treure el nas i veure que calia fer alguna cosa més que treballar amb mà d’obra barata.
La proposta alternmativa a què, al que hi ha ara? I tant.
En el món del govern de les universitats està tot pensat. Diferents models funcionen. L’única cosa que cal canviar és la llei espanyola, que té tots els tincs, encara, de la reacció contra el sistema franquista.
Un altre factor a tenir en compte per la partició de les empreses a la Universitat (o a la recerca en general) és els incentius que en treuen. No veuen massa sortida immediata en la recerca bàsica i per això no la volen finançar. Alguns països, com ara els escandinaus, han solucionat aquest problema donant incentius fiscals a les empreses que col·laborin amb la universitat. La pela és pela…
Éduard,
Si es fa recerca amb les universitats, els incentius són molt alts. Gairabé surt gratis si l’empresa té beneficis.
No cal que sigui bàsica, hi ha molt a fer en el camp de l’aplicada.