Enric I. Canela
Avui s’havia de celebrar Consell de Govern a la UB. No ha pogut ser. Unes dues centes persones, principalment alumnes i professors, pel que sembla associats, així com algunes “persones” amb martells i tornavisos ho han impedit.
Les reivindicacions, pel que he llegit, tres. Una referida al preu d eles matrícules universitàries. Un tema que, com tothom sap, depèn de l UB i especialment del seu Consell. El dia 18 comentava a Publicats els increments de preus públics que poden aplicar-se als estudis universitaris la forquilla de preus que ja han sortit al BOE. Ara li toca al Consell Interuniversitari de Catalunya decidir l’increment dins d’aquesta forquilla. Veurem que decideixen.
El segon és l’eliminació de la segona convocatòria en els exàmens. Tema complicat. En un curs per semestres. La solució més senzilla és la que aplico jo. Els aprovo quan saben la matèria. La fórmula és fàcil, deixar l’acta oberta i anar afegint. A mi sempre em queden un parell que recuperen al juliol, a l’agost o al setembre. No costa gaire amb una avaluació continuada.
El tercer problema és el del professorat associat. Aquest és un tema complicat. Al meu departament vaig decidir aplicar la llei i evitar que es contractés a cap persona que ja no tingués un contracte extern a la universitat. Un professor associat és un expert que treballa en alguna empresa o institució i que es contractat per donar algunes classes de les matèries que domina. Evidentment és difícil trobar algun expert que es comprometi a això i que estigui ben col·locat pels sous ridículs que es paguen. Els únics que conec que realment s’adapten són els associats mèdics. Metges que treballen a hospitals i que tenen al seu càrrec les pràctiques clíniques. Òbviament tenen el seu sou d’hospital, són experts que treballen, doncs, en un altre lloc, i no depenen del miserable sou d’associat.
Malauradament les universitats han interpretat i flexibilitzat la llei com han cregut convenient, er pressions dels propis departaments, i la conseqüència és que hi ha persones que tenen com a únic salari 500 euros o menys, mensuals per donar classes. Són els únics que es poden acomiadar sense més. Amb tot, encara que els acomiadessin a tots. La figura del professorat associat s’ha prostituït, de fa molt. Escoltava per TV a una professora que deia, més o menys, que ser associat semblava un pas inicial per ser després professor dels altres. Té tota la raó aquesta companya, així és veu.
De fa més de 15 anys, aproximadament, que critico aquesta figura i l’ús que se n’ha fet. Gravíssim error, contractes escombraries, dolent per als pobres damnificats i problemes per a les universitats.
Ara llegia que els professors associats de la UB podran participar en el procés de negociació dels ajustos econòmics. Molt bé. De totes formes si s’aplica la retallada que diu el Govern i tenint en compte que el capítol I, el de personal, l’ha d’aprovar la Generalitat, la patata calenta la té el Govern, les queixes la universitat.
Les formes dels estudiants no les comparteixo. No és a la UB on han de queixar-se. Les queixes del professorat sí, en part. La UB ha de treballar a fons aquest tema amb la Generalitat per donar sortida a cada cas, d’acord amb els departaments i tenint en compte les necessitats reals. Hi ha de tot, casos ben diferents. La transformació s’ha de fer, però d’avui per demà i per decret és molt complicat i injust.
Hola,
3) Associats
La UB podria sense cap esforç controlar i evitar els falsos associats, però amb l’excusa de les presses (de vegades fan de substituts) i de la beneficència (tenim un doctorand tot el dia aquí, així com a mínim li paguem alguna cosa) mai s’hi ha posat de debó. Jo he criticat els falsos associats i associats sense concurs allà on he anat, i mai els equips directius s’ho han pres seriosament.
D’altra banda, amb tot el meu respecte, els falsos associats es deixen: si et fan un contracte per 12 hores, la resta ho fas perquè vols (pel teu CV, per promeses futures, etc.). I la UB bada: com algú que li dediqui més hores productives vagi a la Inspecció de Treball, el marró el tindrà la UB per no adequar la contractació a la feina que fa la persona.
M’alegra molt conèixer la política del seu departament en aquest aspecte, tant de bo altres departaments l’haguessin adoptat ja.
2) Segona convocatòria
Explico el cas que conec, que és la facultat de física. La majoria d’assignatures tenen doble semestralitat, és a dir, que s’imparteixen als dos semestres del curs acadèmic. Els temaris i avaluacions són majoritàriament molt col·legiats, així que tret de possibles discrepàncies mínimes la preparació que rep un estudiant un semestre encaixa amb les proves d’avaluació d’aquella assignatura al mateix semestre i als semestres següents (en tot cas, la preparació és millor perquè cada cop s’exigeix menys).
Si els estudiants demanen pagar 1 cop, i poder fer avaluacions contínues 2 semestres seguits, ho veig difícil d’assumir per la UB en aquests moments. Ara, si el que demanen és pagar 1 cop, poder fer l’avaluació contínua, i si suspenen i l’assignatura en qüestió contempla l’avaluació única, poder escollir entre a) tornar a pagar (amb recàrrec) per tornar a fer-la amb avaluació contínua o b) poder-se presentar a l’avaluació única del proper semestre, jo ho trobo raonable i fins i tot factible (mòdul els principis del sector pedagògic de la UB).
Salutacions des de Toulouse
Hi ha un tema que algun dia s’haurà de plantejar obertament: no pot ser que la UB (o qualsevol altra universitat) pagui 12 euros/hora a un professor (segons els seus càlculs), quan en una acadèmia privada en guanya 40. Amb independència de les consideracions morals,l’únic que indica aquest fet és una pèssima gestió dels diners que els contribuents “donem” a les universitats. I per cert, s’agrairia molt escoltar l’opinió dels sindicats, tan bel·ligerants quan es toca una coma del conveni col·lectiu.
Aquestes retribucions les fixa l’Estat.