Enric I. Canela
Llegeixo que l’Instituto de Salud Pública Carlos III demana al Ministeri de Ciència i Innovació que augmenti la seva dotació pressupostària el 2012.
Segons José Navas, director de l’institut Salud Pública Carlos III, després de tancar el balanç del 2010 amb un resultat positiu, l’Institut requereix un augment dels fons que rep del Ministeri de Ciència d’almenys 20 milions d’euros perquè els romanents pressupostaris d’anys anterior s’han esgotat.
Per altra banda, experts en biomedicina reivindiquen la importància en el teixit productiu del sector de R+D, llastat per les retallades, l’excés de burocratització i l’escassa aportació del sector privat.
Entre els factors que, segons Agustín Zapata, catedràtic de Biologia Cel·lular de la Universidad Complutense de Madrid, han portat el sector de R+D a ser el més perjudicat per la crisi, es troba el fet que la indústria farmacèutica, que és clau en el desenvolupament d’assaigs clínics i d’altres iniciatives de recerca bàsica i clínica, està sent sotmesa a importants restriccions i ha optat per minimitzar les seves inversions en aquest àmbit.
Francisco Fernández-Avilés, catedràtic de Medicina de la Universitat Complutense de Madrid considera que un dels mals que afecten la recerca biomèdica espanyola és la burocratització, una rèmora que també comença a ser-ho per la indústria farmacèutica, que està portant estudis fase III a altres països. Recalca que estem assistint a una dramàtica disminució de la inversió en R+D i a un clar predomini del finançament públic, sent una mínima part la que realment arriba a la recerca traslacional.
Com a dada il·lustrativa, Joaquín Arenas, subdirector general d’Avaluació i Foment de la Recerca i de Xarxes i Centres de Recerca Cooperativa, va assenyalar que els contractes de recerca biomèdica triguen a signar a Espanya una mitjana de 210 dies, la qual cosa és inacceptable, més encara quan a la Unió Europea la mitjana de temps que es triga és d’uns 120 dies. Per això, va proposar adoptar una via paral·lela a l’oficial per accelerar aquest procés, escurçant els temps per ser competitius a la UE.
Així mateix, Arenas lamenta que Espanya no hagi complert amb les promeses adquirides, a nivell europeu, en matèria d’inversió pública i privada en R+D i, concretament, en recerca biomèdica i pensa que un dels problemes addicionals a l’Estat encara segueix sent la mínima proporció de R+D que es finança amb diners privats, tot i que era un compromís adquirit.
El president del Comitè Científic d’ASEBIO, Emilio Muñoz, subratlla la necessitat que els poders polític i econòmic assumeixin que la recerca no és una despesa, sinó una inversió que, a més, constitueix un pilar decisiu del sistema productiu. Cal reconèixer i difondre que la recerca genera importants retorns econòmics (al Regne Unit s’ha calculat que per cada lliura d’inversió en malalties cardiovasculars i mentals, es retornen 0,39 cèntims de lliura).