Enric I. Canela
Fa uns dies la presidenta de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), Adelaida de la Calle, advertia que s’està retrocedint deu anys en la inversió en recerca a Espanya, i afegia que recuperar aquests deu anys a competitivitat pot suposar vint anys.
La rectora té raó. El que està succeint amb la recerca a l’Estat espanyol és un autèntic desastre. Els grups de recerca tenen uns greu problema, obtenir recursos a l’Estat espanyol serà una tasca molt complicada. Igualment serà difícil obtenir ajuts per realitzar les tesis doctorals o fons per a contractes postdoctorals.
La solució només la tenim fons fora de l’Estat i això vol dir reorganitzar-se. Fa temps que en parlem i de fet s’ha fet molta feina, però ara la Política Científica ha d’enfocar-se en dues coses. La primera és augmentar a través de sistemes alternatius al finançament públic el nombre de contractes per a investigadors en formació. La segona és ajudar a estructurar els grups i fomentar la seva interacció, alhora que ajudar-los a aconseguir fons de Brussel·les o fins i tot d’EUA.