Enric I. Canela
Fa uns dies sortia la notícia que 1’1 de juliol Óscar Marín deixarà l’Institut de Neurociències d’Alacant per dirigir el Centre de Neurobiologia del Desenvolupament del King ‘s College de Londres, una de les universitats de més prestigi del Regne Unit. No ho fa sol, amb ell se’n van vuit científics del seu equip i uns projectes econòmicament molt sucosos.
La fan una entrevista. Ell diu en una resposta: No, és un problema d’oportunitats, de dinamisme, de visió de futur … La major part dels meus col·legues s’enfaden molt quan dic això però crec que el problema de la ciència al nostre país no és la manca de diners. Encara que a tots ens facin mal les retallades crec que tenim un problema més greu que és estructural. Desafortunadament cap govern des que vaig tornar a Espanya al 2003 ha estat capaç de tallar. El meu laboratori es nodreix de fons europeus i no tenim problemes per finançar els projectes que volem fer. Però ens costa atreure talent d’investigadors estrangers perquè tenen la sensació que el país no va bé i això influeix encara que tinguem diners per pagar el seu sou. Aquest ambient pessimista o potser realista que també traslladem els científics ens està perjudicant.
Al País Valencià el Partit Popular ho ha arrasat tot, no quedarà absolutament res més que la depressió. Potser quan marxin aquests nefastos governants es puguin recuperar. A Catalunya no és exactament igual, però hem d’evitar que això ens passi. El diari compara això amb la marxa de Juan Carlos Izpisúa, i diu que era un altre dels cervells recuperats per a la ciència espanyola. No, no és això Izpisúa mai va apostar per Catalunya i poc ens va aportar, millor fora. Podeu llegir La veritat sobre el cas Izpisúa.