Els parcs científics inviables

Enric I. Canela

Fa uns dies es publicava que el Parc Científic i Tecnològic de la UdG havia presentat al jutjat mercantil un preconcurs de creditors. La mesura, acordada pel Patronat de la Fundació, que suposa el darrer pas abans d´arribar al concurs de creditors, es va aprovar en una reunió el dia 5 de setembre amb els vots a favor de tots els patrons de la fundació excepte el president del president de la Cambra de Comerç, Domènec Espadalé, que es va abstenir. Ara, un cop comunicada judicialment la situació d´insolvència del parc de Girona, el Patronat de la Fundació iniciarà converses amb els seus creditors -l´Estat, principalment- per tal de renegociar el deute que suporta, i que puja a 41 milions d´euros. L´objectiu d´aquestes converses amb les administracions públiques i la resta de creditors és reestructurar el deute per «garantir-ne la solvència i la viabilitat», segons van explicar divendres fonts de la UdG.

Un cert detall de la situació està a la notícia.

Avui el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha demanat “no demonitzar” el preconcurs de creditors. És una mesura adoptada per intentar aixecar cap i renegociar el deute que suporta el complex, que puja a 41 milions d’euros. Mas-Colell ha recordat que aquesta és una fórmula que ja han adoptat altres empreses del país per poder “ressorgir” -posant Cacaolat com a exemple- i que no necessàriament la suspensió de pagaments porta aparellada una fallida. “Hem de pensar que el Parc Científic se’n podrà sortir, i pel que sé hi ha un pla ben estructurat perquè així sigui”, ha assegurat Andreu Mas-Colell.

Efectivament és una bona sortida davant d’una situació de crisi. Segur que el Govern ajudarà per aprofitar aquestes valuoses infraestructures.

Un dia, embogides, totes les universitats de l’Estat espanyol van fer parcs excitades per un estrany virus que les va fer creure que eren viables. La majoria de polítics aplaudien. El govern del Partit Popular a Espanya va mig enganyar les universitats i el PSOE, quan va arribar al govern espanyol, no va saber trobar cap solució, molt típic del PSOE.

Alguns creiem que els parcs no eren viables, però es veu que no teníem criteri. Tothom sap que enlloc del món uns parcs científics són viables sense l’administració pública. Aquí actuem d’una manera molt creativa. Normalment m’he sentit moltes coses per dir el que penso.