Enric I. Canela
Avui s’ha presentat a la UB l‘Informe d’Indicadors de Recerca i Innovació 2014 elaborat per l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP). Malauradament no he pogut assistir a la presentació perquè justament a les onze és defensava una tesi doctoral del meu grup de recerca. Avui tocava grup. A l’acte de presentació han participat el president de l’ACUP i rector de la UdL, Roberto Fernández; el vicepresident de l’ACUP i rector de la UPC, Enric Fossas; i el secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat, Antoni Castellà. També era a la taula la Delegada del rector de la UB per a Accions Especials de Recerca, Conxita Avila.
El més significatiu és que les universitats públiques catalanes han mantingut la seva producció científica malgrat la reducció dels fons competitius i no competitius per investigar que s’han reduït un 19% (de 277 a 224 milions d’euros). Les universitats continuen aglutinant més de la meitat de la producció científica de Catalunya.
L’informe -que analitza els recursos, la producció i la transferència de coneixement- també inclou un monogràfic dedicat a presentar casos d’èxit de les universitats en la seva relació amb el món empresarial.
Hi ha moltes dades, ho podeu veure al resum de premsa de la UB i, més complet naturalment, al web de l’ACUP, allà podeu descarregar l’Informe 2014., el tercer.
El secretari d’Universitats, Antoni Castellà, ha fixat la inversió privada com a principal repte de les universitats catalanes. Castellà ha felicitat als investigadors i ha situat la producció científica catalana entre les més eficients perquè produeix ”10 vegades més” del que se li suposaria per població, i defensa que ”cap altre àmbit de la societat” té aquests resultats. Però tot i això, Castellà repta al teixit industrial a invertir en recerca a Catalunya, i ha recordat que durant la crisi, aquest tipus d’inversió ha caigut en picat.
Per Castellà, dos terços de la inversió haurien de ser privats. Per Castellà, transformar en innovació és un repte de les universitats però també del teixit econòmic que volen potenciar aquesta innovació. Considera que la universitat ha de ser l’element clau de ”competitivitat”, entenent que la competitivitat és la capacitat de generar ”prosperitat i benestar” als seus ciutadans.
Té raó Castellà, però per tal que la inversió privada assoleixi els 2/3 del total cal que la pública supreri un determinat llindar. Diners criden els diners.