Enric I. Canela
Richard Holemes, expert en rànquings, comentava al seu bloc que el problema de fixar-se massa en el Quacquarelli Symonds (QS) World University Rankings o el Times Higher Education (THE) i fer dependre el prestigi d’ells és que són uns rànquings propensos a la volatilitat a causa de la dependència de les enquestes de reputació que poden ser inestables fora de, més o menys, la desena superior d’universitats.
Les coses han empitjorat aquest any per canvis metodològics. En el cas de QS un canvi d’enguany ha estat donar més crèdit a les cites en les humanitats i les ciències socials cosa que ha afavorit a les universitats que publiquen en aquests àmbits fonamentalment en anglès.
Una visió més coherent dels resultats de les universitats podria trobar-se en el rànquing de Xangai o en el BGU de l’US News.
Vinc defensant que aquests rànquings són els millors.
Un exemple que confirma això: Hi ha cinc universitats escoceses entre les 200 millors universitats del Times Higher Education (THE) rànquing i només dues en el rànquing de Xangai i una en el BGU de l’US News.