Enric I. Canela
Ahir vaig escriure Què farem amb els MOOC a casa nostra?. M’ha sorprès el munt de comentaris que he tingut al Twitter. Comentaris molt engrescadors i que mostren que hi ha ganes.
M’ha agradat conèixer la feina de Gemma Pellissa. Ella és la creadora i responsable del MOOC Magic in the Middle Ages de la Universitat de Barcelona. Aquest MOOC s’ofereix a Coursera, Actualment, s’està adaptant el curs al format ‘on demand’ per oferir-ne una segona edició; la primera va comptar amb 20.495 estudiants inscrits. Això ho llegeixo al seu perfil a Linkedin. Felicitats.
Tot el que ella explica al Twitter m’agrada, m’agrada llegir-ho i saber-ho. També conec ara Diari d’un MOOC. També An Unconventional MOOC as a Solution for Short Budgets and Young Researchers in Europe.
L’experiència que presenten, ells i col·laboradors, em sembla fantàstica. Costos molt baixos gràcies al voluntarisme jove. Segueixo pensant que cal alguna cosa més. Fer formació, més o menys, reglada amb seguiment i avaluació d’aprenentatges és car. Caldria plantejar com aquestes experiències poden anar més enllà. Dels 20.495 estudiants inscrits, quants inscrits van completar el curs?, quants es van avaluar?
Crec en la formació MOOC però finançada.
Moltes gràcies per aquest comentari tan elogiós.
És complicat comptar quants alumnes van completar el curs si no seguien el sistema d’avaluació (a més, vam encoratjar també la modalitat en què es poden interessar només per un bloc del curs com a oients), però 1.124 estudiants el van aprovar. Els gairebé 8.000 euros de la primera edició els vam rebre de l’AGAUR, dels ajuts MOOC, que aquest curs no s’han ofert perquè s’han destinat els esforços al web UCATx, que reuneix els MOOC de les universitats catalanes. Ara ha estat la UB, el Vicerectorat de Política Docent, que ha apostat decididament pel nostre MOOC a causa dels resultats obtinguts (nombre d’estudiants, ressò als mitjans, satisfacció a les enquestes dels alumnes) i per això hi estem fent millores. Aquestes millores eren necessàries per oferir un servei professional (alguns vídeos presentaven problemes de so segons el dispositiu electrònic que usaven els estudiants) perquè no vam comptar amb un tècnic de so a la primera edició. És important que el format, no només el contingut, sigui d’una qualitat excel·lent per poder-lo oferir ara “on demand”, que significa que l’estudiant pot optar de manera indefinida per la modalitat gratuïta com a oient o per la modalitat de pagament amb certificat (49 dòlars, aproximadament; el 50% per a la UB, que servirà per autofinançar el manteniment del MOOC a la llarga: servei d’atenció a l’estudiant, xarxes socials, millores puntuals).
Amb les converses que he tingut amb Coursera, ells destaquen que s’han adonat de l’interès de les universitats catalanes pels MOOC i del fet que darrere també hi ha un suport institucional del govern (amb ajuts abans, UCATx ara, jornades de formació com les dels anys 2014 i 2015 per l’AGAUR). També em van demanar informació sobre el tipus de formació que nosaltres havíem rebut. A més d’aquestes activitats del govern, la UB va oferir l’any 2014 un curs en línia (moodle) per part de l’ICE per formar docents en la creació de MOOCs. Miquel Duran i Sílvia Simon n’eren els professors i jo el vaig seguir com a alumna. Per a nosaltres, el repte ha estat que, atès que es tractava dels primers MOOCs de la UB, no hi havia una guia o un recorregut creat sobre com podíem disposar de la infraestructura i dels recursos de la universitat (càmeres, espais de gravació, ordinador, despatx, possibilitat de serveis lingüístics) i que s’havia de crear un conveni amb Coursera. Estic d’acord que el finançament segueix sent un repte i que el nostre cas és rar.
També volia afegir-hi que alguns dels docents del nostre curs que hi van participar de forma voluntària, tot i que eren conscients que no podien rebre cap remuneració econòmica, haurien valorat un reconeixement en forma de certificat d’hores docents (per a acreditacions AQU i ANECA), que és un tema del qual no n’he fet prou ressò perquè en aquell moment teníem altres prioritats. Es podria obrir el debat sobre aquesta qüestió, especialment en el cas de joves investigadors/docents.
Gemma, Gràcies per aquesta exhaustiva explicació. Sorprès pels 1.124 que aproven. No perquè aprovin, pel mecanisme pel quals controles que aproven tants. Sé que el Manel Viader s’hi va interessar i hi va apostar. Aquí hem de considerar dues coses. Una és la vostra qualitat. La segona és el tema, atractiu. Complicat en altres temes. Quants cursos d’UCATx tenen interès contrastat?
Penso que caldrà explorar amb detall el valor afegit de la vostra feina.
Jo sí crec que cal remunerar d’alguna manera als que fan la feina. Evidentment han de valer força en el currículum.