Enric I. Canela

Avui hem sabut que Mario Vargas Llosa ha estat guardonat amb el premi Nobel de Literatura. Sense entrar en cap valoració sobre la seva innegable qualitat com a escriptor ni els seus mèrits per guanyar aquest premi, no puc entendre com TV3 li ha dedicat un espai com si el guanyador fos català a qui no s’ha mostrat gens amable amb la nostra llengua i ha atacat la normalització lingüística que s’aplica nostre país.

Voldria recordar que al juny del 2008 Mario Vargas Llosa, José Antonio de la Marina, Aurelio Arteta, Félix de Azúa, Albert Boadella, Carlos Castilla del Pino, Luis Alberto de Cuenca, Arcadi Espada, Alberto González Troyano, Antonio Lastra, Carmen Iglesias, Carlos Martínez Gorriarán, Jose Luis Pardo, Alvaro Pombo, Ramón Rodríguez, Jose Mª Ruiz Soroa i Fernando Savater van signar un manifest impulsat pel diari El Mundo, el “Manifiesto por la lengua común” que, tal com podeu llegir a Viquipedia, recorda que la llengua castellana és l’única comuna i oficial de tots els ciutadans espanyols. Segons el mateix manifest el que els mou no és una inquietud cultural sinó política, car el castellà “gaudeix d’una puixança envejable i creixent…”, i la inquietud és doncs, pels drets educatius i cívics dels qui tenen el castellà com a llengua materna. Segons el manifest totes les llengües oficials de l’Estat són espanyoles i dignes de protecció, però hi ha una asimetria entre les llengües espanyoles oficials i només el castellà és oficial a tot l’Estat, la qual cosa suposa una gran riquesa per a la democràcia.

El manifest proclama els drets lingüístics de tots els ciutadans, negant que siguin les llengües mateixes les que tinguin drets i es posiciona clarament contra la normalització lingüística. Segons els signants es lògic pensar que dins els diferents territoris hi hagi molts de ciutadans que vulguin desenvolupar la seva vida en castellà, coneixent la llengua autonòmica només per conviure de forma cortès amb els demés i gaudir de les manifestacions culturals.

Proposen una interpretació de l’article tercer, apartat 3, de la Constitució Espanyola de 1978, que no faci una discriminació o menyspreu dels ciutadans monolingües en castellà, per la qual cosa els signants demanen àdhuc un canvi de la Constitució i dels Estatuts autonòmics. Amb aquesta finalitat demanen una sèrie de mesures en defensa del castellà, incloent la retolació dels edificis oficials i les vies públiques com a mínim en castellà i la utilització del castellà pels representants polítics en les relacions estatals dins i fora d’Espanya.

5 respostes a “Vargas Llosa i la política lingüística”

  1. a 07 oct. 2010 a les 8:41 Joel

    Sembla que m’hagis pres l’article, perquè això és el que he pensat jo: com poden parlar a primera plana d’un anticatalà com aquest individu, per més premi Nobel que hagi guanyat.
    TV3, de catalana no en té res (amb rodolí inclòs!)

  2. a 07 oct. 2010 a les 11:14 enriccanela

    Joel,
    Ës que el personatge es va comportar com un impresentable.
    I TV3 a vegades es més espanyola que la 1.

  3. a 08 oct. 2010 a les 10:40 Lescar

    Segurament és més comprensible que el Telenotícies de TV3 dediqui la meitat del seu temps als esports.

  4. a 08 oct. 2010 a les 2:06 Joel

    exacte!!! és el que també veig!

  5. a 08 oct. 2010 a les 6:49 enriccanela

    No! No m’agrada l’esport. Haurien de donar les notícies d’esport amb normalitat i no dedicar tant de temps.
    Jo noc ritico que parlñin de Vargas Llosa però si l’excitació caprpetovetònica que demostren. Tant és que guanyi Vargas Llosa com un altre. No recordo que a Herta Müller li dediquessin tant de temps.
    El que a més trobo impresentable és que no dediquin ni una desena part als premis Nobel de Medicina, Física o Química.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació