Confirmació de la reflexió

Enric I. Canela

Ahir escrivia una Una ràpida reflexió sobre vots, diputats i futur i aquest matí llegia a l’editorial de l’AVUI que Zapatero prefereix el PNB (i no CiU). Diu l’editorial: Descartant CiU, almenys en la primera part de la legislatura, Rodríguez Zapatero s’estalvia problemes amb el PSC i afavoreix que baixi la tensió en els mitjans de comunicació madrilenys que tant han utilitzat l'”argument català” com a arma de desgast de Zapatero.

Per altra banda, llegia a La Vanguardia un article de Cristina Sen que titula: Catalunya passa a segon pla. Diu l’article: Silencis eloqüents: Per dues vegades Zapatero felicita als socialistes bascos i oblida el triomf clau del PSC. També diu: Una anàlisi diferent: La cúpula del PSOE creu que el tripartit ha donat vots al PP a la resta d’Espanya.

Cristina Sen valora: El president avisa al PSC que la prioritat es l’economia, no el finançament ni l’Estatut. L’interès per l’estabilitat fa preveure pactes amb CiU a mig termini, malgrat el tripartit. Els barons van advertir que no consentiran negociacions bilaterals entre el govern espanyol i la Generalitat.

No m’estenc, podeu treure les pròpies vostres conclusions, però em sembla que tot això avala la meva anàlisi d’ahir. Jo no tinc cap dubte, l’anàlisi del PSOE és correcta, el tripartir ha donat vots al PP.

El PSOE no cedirà ni un centímetre faci el que faci el PSC. Al PSOE li resulta molt és rendible un Govern català sense el PSC, la teòrica complicitat amb el PSC a Catalunya li fa perdre vots a Espanya i infla al PP que utilitza qualsevol cosa, especialment el tripartit contra el PSOE.

Conclusió, un Estatut descafeïnat i un finançament congelat. Fa quatre anys deien: Si guanya Zapatero, guanya Catalunya. En què? Altra cosa és com perdem més, guanyar no guanyem mai.