Sobre la inauguració de curs a la UB, un manifest de Comissions Obreres i l’encert d’un rector en funcions

Enric I. Canela

Com ja vaig comentar ahir a Un breu resum personal de la inauguració del curs universitari 2008-2009, Comissions Obreres va tenir la poca gràcia d’interrompre l’acte d’inauguració i el rector en funcions ho va impedir. Avui Comissions Obreres de la UB ha emès un comunicat. És el següent:

Comunicat de la secció sindical de Comissions Obreres a la Universitat de Barcelona

Companya / company

Amb motiu de l’acte d’inauguració del curs acadèmic del sistema universitari català que avui 22 de setembre celebrava la nostra Universitat, la Secció  Sindical de Comissions Obreres de la Universitat de Barcelona havia pactat amb el Rector J.  Samitier, la intervenció en l’acte amb la lectura d’un manifest on es reflectien els greus problemes que actualment té el col·lectiu universitari de la UB.

Malgrat aquest acord, un cop iniciat l’acte, el Rector s’ha retractat del seu compromís i ha impedit la lectura del text que us adjuntem.

Creiem que aquest  greu atemptat a la llibertat d’expressió per part del Rector en funcions és una demostració més de submissió del principal òrgan de govern de la UB a uns poders externs que cada vegada més, volen decidir el nostre futur i el de la  Universitat Pública Catalana que defensem.

Salutacions,

Secció Sindical CCOO-UB

El discurs que volia llegir a l’acte és el següent:

Inauguració Curs Acadèmic 2008-9

Companys i companyes universitàries.

L’any 1933, ara fa just setanta-cinc anys, el govern de la 2a República va aprovar l’Estatut d’autonomia de la Universitat de Barcelona. Aquests dies celebrem el seu 75é aniversari. Als anys 30 alguns dels objectius que es marcava la Universitat de Barcelona eren els mateixos que ara ens plantegem: exigència i excel·lència universitària, caràcter públic de la Universitat i enfortiment de la democràcia.

Aquesta tradició va inspirar tant la Llei catalana d’Universitats, com els Estatuts de la nostra Universitat. En ells es diu que els objectius fonamentals de la Universitat són:  la creació, transmissió i difusió de la cultura i dels coneixements, el foment del pensament crític i de la cultura de la llibertat i el pluralisme, l’enriquiment del patrimoni intel·lectual, cultural i científic de Catalunya, i la difusió del coneixement i la cultura a través de l’extensió universitària, la prestació de serveis a la comunitat universitària i a la societat i la formació continuada al llarg de tota la vida.

I s’afegeix a continuació que per al desenvolupament correcte de les seves activitats, la Universitat de Barcelona fa seus els principis de llibertat, democràcia, justícia, igualtat i solidaritat.

Avui, com durant la República, no tenim prou amb establir els objectius, si no que ens hem de preguntar què necessitem per fer-los realitat. Ens hem de preguntar, i ens preguntem, què ens cal per afrontar amb garanties les exigències de la Convergència europea (el conegut procés de Bolonya), i fins a quin punt s’està apostant de debò per enfortir la Universitat pública, o estem en una situació en la que els objectius que van fixar la Llei catalana d’Universitats, els Estatuts de la UB i que ja es van anunciar durant la 2a República, es converteixen progressivament en expressions retòriques buidades de contingut.

Des de la Secció Sindical de Comissions Obreres manifestem la nostra preocupació i crítica envers l’orientació que se li està donant a la Universitat pública catalana. També manifestem, en tant que representants dels treballadors i treballadores de la Universitat de Barcelona, la nostra preocupació davant la dificultat d’establir marcs de negociació i de participació universitària que permetin resoldre problemes que afecten directament al personal universitari i, al mateix temps, les reticències a complir els acords als que arribem.

Com ja sabeu, la UB presenta un dèficit endèmic que, any rere any, contamina el dia a dia de tothom que treballa en aquesta casa. L’actual equip rectoral va encarregar dos informes (informe Costas i informe Bosch) per tal de cercar mesures que permetessin trobar vies de solució no traumàtiques al problema. Aquests informes van fer una anàlisi econòmico-financera i van proposar actuacions per controlar i reduir el dèficit existent.

L’actual President del Consell Social no va acceptar aquests treballs i, amb el suport financer del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa i la Comissionada d’Universitats, va encarregar a l’auditora KPMG un “Pla d’estabilització pressupostària” per la UB. No es tractava tant d’un desacord amb la part més objectiva: l’anàlisi econòmica, com d’un desacord amb les mesures proposades. Calia ser més dur.

Les conclusions i propostes d’actuació que fa el informe de la KPMG són duríssimes i del tot inacceptables. El Pla d’Estabilització proposa, entre altres mesures, organitzar la UB en 5 Campus; reduir les actuals 19 biblioteques a 5 (amb l’amortització de més de 60 llocs de treball); agrupar els 105 Departaments en Unitats superiors; externalitzar tasques de poc valor afegit per l’organització (exemple: Servei d’Esports, telefonistes,…), també es volen reduir plantilles a l’àrea d’informàtica, a les unitats de tallers de l’àrea de SSR, eliminar les Secretaries de Departament; per evitar problemes d’excedents de càrrega docent, anticipar l’edat de jubilació del PDI funcionari als 65 anys (amortitzant les places), tancar els Menjadors Universitaris i, en resum, CONGELAR I REDUIR LES PLANTILLES, de forma molt especial a algunes Facultats considerades deficitàries.

Segons KPMG, la seva proposta tracta d’incrementar l’eficàcia de la UB i de reduir costos, però, en realitat, és un informe que aplica criteris de rendibilitat empresarial a la Universitat i als serveis que presta, sense tenir en compte que la Universitat de Barcelona és una institució que dóna un servei públic que no genera benefici econòmic d’empresa. De fet, ja és significatiu que la Universitat depengui d’un Departament que es diu de “Innovació, Universitats i Empresa”. Per tant, és un informe que no té en compte els beneficis públics i socials que es deriven dels serveis prestats per la Universitat i que tracta l’àmbit universitari com si fos un mercat on no existeixen criteris de servei públic. A més, és un informe que ignora la realitat universitària i que és INVIABLE DES DEL PUNT DE VISTA SOCIAL I LABORAL.

El moment que han triat per fer públic aquest Pla d’estabilització ha estat forçat per la marxa del Rector Rubiralta. Tant fa que sobre la mesa n’hi hagi una RLT del PAS que contempla la creació de llocs de treball, ara més hipotecada, o un pla d’estabilització que afecta a tot el personal, directa o indirectament. Les retallades estan servides!

Una de les actuacions proposades és el tancament dels Menjadors Universitaris. Per ara s’ha obert la cafeteria i un servei de càtering, però el propòsit és tancar els menjadors universitaris, en comptes de veure quin servei està prestant, quins col·lectius l’estan utilitzant i buscar fórmules de finançament compartides que garanteixin un servei bàsic per la comunitat universitària com és el servei de menjador.

El que està en joc és el model d’Universitat que tindrem durant les properes dècades, el model d’Universitat en el que estudiarem i treballarem. Està en joc com s’aconsegueix que la Universitats sigui lliure, democràtica, justa, igualitària i solidària. Aquesta va ser la responsabilitat que es va afrontar fa 75 anys, aquesta és també la responsabilitat actual de tots nosaltres.

Demanem a l’Equip de Govern un posicionament clar sobre l’informe KPMG. Exigim la retirada de l’informe KPMG com a eina, o “full de ruta”, en la discussió de les mesures de millora de finançament de la UB.

Per afrontar els reptes que avui tenim plantejats:

1. Cal un finançament adequat, que posi la Universitat catalana al nivell dels sistemes universitaris europeus més avançats. I no a l’inrevés com ara succeeix.
2. Cal que les condicions de treball siguin adequades. Una part important de la plantilla encara no està estabilitzada. És inacceptable el manteniment de situacions de precarietat estructural que s’arrosseguen des de fa molt de temps.
3. Cal que l’activitat universitària sigui considera i valorada en la seva amplitud i no des d’una visió miop i reduccionista.
4. Cal que es pensi des d’una perspectiva plural com la Universitat es relaciona amb la Societat. La gran empresa és una part important de la Societat, però no és la Societat.
5. Per últim, cal que hagi informació i debat tant a nivell universitari com a nivell social.

Una valoració personal de tot plegat:

1.- Inadmissible que s’intentés llegir aquest discurs en l’acte d’inauguració. El Claustre és el lloc adient.

2.- El rector en funcions va fer el que havia de fer, evitar la lectura. La seva posició no és la submissió a res, ans al contrari, és la demostració del respecte a la institució centenària.

3.- El discurs que pretenien llegir té una sèrie d’aspectes amb els que hi estic d’acord. Ja vaig escriure el 17 de febrer de 2008 Les finances de la UB i el 15 de maig de 2008 La crisi de la Universitat de Barcelona.

4.- No crec que el rector en funcions hagi acceptat mai que l’informe KPMG és el full de ruta, per tant no l’ha de retirar (documentació del Pla d’Estabilització Pressupostària).

5.- És innegable que c al reestructurar moltes coses entre ells reduir el nombre de departaments i centres, eliminar unitats redundants, etc. Mesures que no només han de servir per reduir costos sinó, el que és més important, per augmentar l’eficàcia i l’eficiència de la institució. El Pla Horitzó 2020 de la UB, gens sospitós d’estar dictat per l’empresa ni de voler la privatització encoberta, etc, etc. també ho diu.

6.- Alguns dels aspectes que contempla l’RLT són absolutament insuportables. Un malbaratament de recursos i la negació de l’eficàcia. Evidentment s’ha d’aprovar una RLT i modificar coses.

7.- També que hi ha part del servei públic que es pot prestar a través d’empreses o organismes externs. Antigament els serveis de fotocòpies eren servits per personal propi, ara no. Qualsevol manual de la funció pública classifica els serveis segons s’hagin de prestar per personal propi (el core) o s’hagin de contracta a l’exterior. Amb això no vull dir que coincideixi amb les opinions expressades a l’Informe de KPMG.

Amb tot això vull dir que moltes de les coses que demana Comissions Obreres han de ser discutides, però en el lloc adient. Igualment que la Generalitat de Catalunya ha de reflexionar seriosament sobre com s’ha d’abordar el problema generat a la UB. El que està clar és que la via no és considerant que una universitat està formada per facultats que donen rèdits. S’ha de saber quan costa cada cosa i posar en el costat dels beneficis alguns intangibles i que a vegades posicions com les que ha adoptat en l’última època el Consell Social no són ni oportunes ni adequades. He escrit i he donat referències sobre el tema sovint. Els que m’heu llegit altres cops ja ho sabeu. No reiteraré una posició.