Enric I. Canela
Que demanen els que convoquen la vaga de Bolonya? Ho podeu llegir al manifest elaborat pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SPC). M’ha recordat aquells manifestos d’aquells partits que tenien noms com “Partit Comunista reconstituït branca maoista republicana dels que s’avorreixen” i que el seu esport favorit era la mobilització per demanar absurditats a començament dels anys vuitanta. Res diferent a banda de l’actualització de l’objectiu. L’estratègia professional la mateixa. I darrera una sèrie d’incauts que d’aquí uns anys passaran a formar part de la legió de conservadors que amb sort hauran aconseguit una feina darrera d’una taula d’oficina o agafaran una maleta per vendre alguna cosa, tots a les ordres del gran capital depenent de les multinacionals sorgides de les entranyes de l’infern i dirigides des d’alguna ciutat molt allunyada de la nostra terra, perquè quan havien de defensar la societat del coneixement al nostre país es dedicaven a tasques més nobles. A posar pals a les rodes de qualsevol reforma. No es tractava de millorar res, només de negar la major.
L’immobilisme vestit d’un progressisme periclitat. És la història, en els meus molts anys de professor universitari he vist poques lluites pel progrés i moltes per evitar que les coses canviïn. Mai no em resigno sé que no tinc res a fer però em queda el meu petit espai de denúncia. Ja vaig escriure dilluns el que penso sobre les raons de la vaga convocada: Falses raons per a una vaga i ahir vam tenir una mostra d’on som i perquè no hem de fer res: Sistema universitari espanyol: el darrer de la llista, no sigui que alguna cosa millori.
Algunes notícies relacionades:
Estudiants contra el procés de Bolonya es tanquen tota la nit a la UAB i a la UB
Protesta contra el procés de Bolonya
La fera ferotge del Deganat: ocupació de la facultat de polítiques UAB
Manifestació 20 novembre 12 h Pl. Universitat
Estudiants anti-Bolonya paralitzen diverses classes de Polítiques a la UAB
El Pla Bolonya, entre la il·lusió i el refús
Procés de Bolonya: tard i malament
Alumnes de la UB pernocten a llur facultat contra el pla de Bolonya
Les protestes contra Bolonya paralitzen classes a la UAB i la UB
Protestes a classe a la UAB i la UB
També algun escrit: Què és el que comporta igualar-nos a Europa en l’educació universitària? Alguna cosa encertada i alguna barbaritat. Com sempre un còctel perillós. La millor demagògia és la que fa servir moltes coses certes per col·lar allò que volen. La definició de crèdit podria passar a l’antologia del disbarat.
També, per sort, un article positiu de Juan A. Vázquez, exrector de la Universitat d’Oviedo i expresident de la CRUE: A la bolonyesa.
Nuria Alonso, professora titular d’Economia Aplicada de la Universitat Rey Juan Carlos parla de l’eficàcia dels nous mètodes docents que s’apliquen com a conseqüència del programa de convergència europea.
I més que una notícia, un bon article del diari El Mundo que explica, bastant bé, com el professorat haurà de seguir el model tutorial anglosaxó. Francesc Michavila explica com funciona. Clar això implica canviar algunes coses, un canvi en profunditat. Jo ho he defensat sovint, conjuntament amb Michavila. Dubto que les coses es facin bé, tot i que depèn molt de les universitats. Seria l’autèntic canvi de Bolonya.
Al menys estan començant un debat públic que fins ara estava restringit a un conjunt d’experts.
Pel que fa a les acusacions de demagògia (que n’hi ha un munt per totes bandes) cal afegir, a títol d’exemple la defensa dels “preus públics” com a garantia de “preus assequibles”. Les taxes de la grua també són públiques!!
O parlar de mobilitat sense beques.
O parlar de coordinació europea amb un grau de 4 anys.
o aplicar la megarreforma sense finançament públic solvent i amb impagaments per part de l’administració.
Això no només és demagògic: és irresponsable.
I si una generació es va vendre no vol dir que totes ho hagin de fer. No és llei de vida, senyor Canela.
Salut i no s’estressi!
Pau,
M’he cansat d’explicar que quan fa ja vint anys el PSOE va definir preu públic, al mateix temps va dir que havien de tendir al cost real. Jo no defneso un pru o un altre, però el que cal demanar és preus barats, gratuïtat, beque so el que sigui, però no confondre.
Mobilitat sense beques = zero.
Megareforma sense diners = zero
No sé qui es va vendre, el que jo dic és que una cosa és reivindicar beques, dines i l’altra acusar al gran capital i coses així
Potser m’hagu´s apuntat a dmanar una reforma amb cara i ulls en un debat públic, de fet ho he demanat més que la majoria dls que es mouen, sense èxit això si, però al menys ho he fet aquí i a Madrid i m’he quadat bastan sol, mentre els que ho havien de fer no piolaven.
No m’estreso gens ni mica simplement cerc que és un error confondre, e dilueix la demanda amb coses que la gent troba riicules. Si en lloc de ficar-se amb el gran capital, la mercantilització i coses així s’ajuntessin les foces per demanar beques la partida es guanyaria. Qüestió d’estratègia. Per això dubto que els que organitzen tot això vulguin realment resoldre res, més aviat és la desetabilització i prou.
I jo no faig demagogia, tot el que dic està sustentat amb dades.
Salut