Enric I. Canela
Avui hem llegit una altra notícia de pes sobre la política de recerca i innovació a Catalunya. El director de la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació, Joan Comella, deixarà el càrrec aquest estiu. Ocuparà la direcció de l’Institut de Recerca Hospital Universitari Vall d’Hebron (IR-HUVH).
El conseller Huguet havia encarregat a Joan Comella, ara fa tres mesos, la creació de l’Agència de Recerca de Catalunya, un organisme del DIUE que aglutinarà el treball de la FCRI, l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) i la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA). La nova estructura decidida pel conseller i d ela que ja havia parlat a Els canvis en la recerca.
Imagino que aquest disseny l’havia preparat en bona part Joan Comella. Ell marxa. Al conseller Huguet per una cosa o per l’altre els càrrecs no li duren gaire.
Malauradament no fa gaire s’havien carregat a Jordi Mas, que havia portat la direcció adjunta durant molts anys. A veure que fan ara.
El conseller Huguet pot ser qualsevol cosa menys innovador o investigador.
El conseller Huguet no fa més que tenir fantasies delirants sobre la manera de reformar l’eso. i el que es pitjor, les alternatives al conseller huguet son mes descerebrades
quina desgràcia tenir aquests consellers, treballar per ells i que despres ens tinguin la cuina, el dormitori, la terrassa i el bany que fan pena.
jo plegut, de veritat, plegut
Clara,
Un encert la teva descripció. No es pot entendre res de res.
Som un pais que tenim el que ens mereixem. Fa molt de temps que no hi ha una visió clara de cap on s’ha d’orientar la recerca. No només mirem al departament del Sr. Huguet, sino que mirem també al departament de Salut i als altres departaments on tothom parla de recerca però ningú mira en si la prestació dels serveis es fan de qualitat i si els recursos que s’estan invertit, per altra banda escassos, es fan de manera eficient. Ara tothom vol fer recerca. Crec que en el meu barri s’estan plantejant fer una universitat i un parc cientific i al meu repla de l’escala estem pensant en fer un grup de recerca i despres potser una spin off i tot.
Els canvis tant freqüents, en els nivells de responsabilitat són fruit de que els politics no creuen en la gestió, en pensar en projectes d’un abast que vagi més enllà de la “seva” carrera politica. Per tant ni donen garanties de projectes engrescadors, ni donen corda, ni llibertat als resposables, doncs la injerencia i el sectarisme es molt alta i això fa que els responsablesl que tenen una mica d’inquietud marxin i es quedin els que de ben segur han estat col.locats i si no comencem a fer llista d’on venien tots els que ara estant ocupant carrecs de responsabilitat.
Eulàlia,
El teu segon paràgraf és d’un encert magnífic. No hi ha política de cap mena, quin dia passa any empeny.