Enric I. Canela
Avui he descobert una informació útil. Resulta que tots sabem que existeix el colesterol “bo” inclòs a les lipoproteïnes d’alta densitat (HDL) i el colesterol “dolent” inclòs a les lipoproteïnes de baixa densitat (LDL). Cal dir que cap és bo o dolent, el que és dolent és el desequilibri entre ambdues formes que juguen un paper essencial en el metabolisme i transport dels lípids (normalment parlem de greixos en el llenguatge social).
Resulta, però, que existeix un colesterol oxidat, l’oxicolesterol. Aquest colesterol oxidat es produeix quan els aliments s’escalfen, especialment fregint-los a elevada temperatura i durant molt de temps.
Aquest colesterol oxidat es produeix quan hi ha olis oxidats especialment els que tenen àcids grassos trans i els hidrogenats.
Aquí teniu una raó més per no fer servir olis dolents. Recomanable l’oli d’oliva verge i sobretot no fregir a temperatures massa elevades, us estalviareu problemes de salut.
Si no vol menjar aquests tipos d’olis i de greixos, li recomano que no vagi a locals assequibles econòmicament, sobretot de menjar ràpid, que l’oli de girasol hidrogenitzat està de moda… i a patates fregides ja fregides que s’han de recalentar.
Júlia,
Ja ho sé i molts restaurants fregeixen amb olis de baixa qualitat. Jo gairebé no menjo en aquests llocs.
I a casa poc fregit, sempre cru.
Cru? Tot? M’ha d’explicar com pot amb la carn! (és broma) De totes maneres, per cru el sashimi.
Júlia,
Més aviat fruita, tomàquets, arròs integral (no cru) esclar.