Enric I. Canela
L’altre dia la ministra de Sanitat, Trinidad Jiménez, defensava de Cristina Garmendia, després de les dures crítiques d’una de les revistes especialitzades en Ciència més importants. Deia: “És injust. Si hi ha una persona que sap de recerca i de gestió, és la ministra”. Afegia: “Garmendia ha fet una excel·lent tasca”.
Insistia: “La ministra ha presentat els programes més ambiciosos i s’ha lluitat per mantenir el pressupost en els programes imprescindibles”. S’han mantingut programes de recerca i el pressupost per a beques de recerca i retorn d’investigadors.
Trinidad Jiménez rebutjava les crítiques pel ’tisorades’ a Ciència. Per la ministra, “en els últims cinc anys el pressupost en R+D s’ha multiplicat per tres”. “Ha estat el major increment en els últims 30 anys a Espanya”.
Em sembla que la cosa no anava per aquí, ningú discuteix si Garmendia sap o no sap, simplement diem que el pressupost de Ciència i Innovació és insuficient i que ens han retallat programes i que la contractació dels investigadors està en perill.