Enric I. Canela
Els dies 8 i 9 d’abril es va celebrar la conferència “Ciencia contra la pobreza” a La Granja de Segòvia. En teoria es tractava el tema del paper de la recerca científica (particularment la de les ciències socials) i la innovació en la mitigació de la pobresa i l’exclusió social en l’agenda política ministerial.
La ministra Cristina Garmendia va dir, en la inauguració, que aquesta conferència posarà de manifest el immens potencial de la recerca i la tecnologia en la promoció del desenvolupament humà a través de diferents vies. Com a exemples va assenyalar la forma en que el diagnòstic molecular pot ajudar a reduir la mortalitat infantil, l’efectivitat de la investigació agrícola en la lluita contra la fam o com l’abastament d’electricitat en zones desfavorides es pot garantir amb sistemes d’energies renovables.
Per a la ministra es tracta de retornar a la societat, transformats en beneficis, els recursos que aquesta diposita en el sistema de ciència. Garmendia ha afirmat que el compromís del Govern d’Espanya és inequívoc, i prova d’això és que la nova Llei de Ciència, Tecnologia i Innovació, que es remetrà en breu a les Corts per a la tramitació i aprovació, incorpora la cooperació al desenvolupament en matèria de R + D + i com un dels seus objectius.
En aquesta línia, Garmendia ha anunciat també que en aquest any, el Ministeri de Ciència i Innovació i el Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació, a través de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), identificaran iniciatives i projectes pilot que contribueixin a la lluita contra la pobresa i l’exclusió social a través de la ciència, la tecnologia i la innovació i que tindran un reflex futur en el Pla Nacional d’R+D+i.
El secretari d’Estat de Recerca la va clausurar ahir i va recordar la necessitat d’aturar la fuga de cervells des dels països en desenvolupament cap als més avançats, de tenir en compte a les dones, perquè aquestes solen patir més les desigualtats i són una part essencial de la solució, a més de millorar l’eficiència en l’ús dels recursos.
Em sembla que una de les coses més interessants devia ser el debat de la sessió d’obertura entre Felipe González, actual president del Comitè del Grup de Reflexió sobre el Futur de la Unió Europea, Eduardo Punset, escriptor i divulgador científic i Pedro Alonso, director del Centre de Recerca en Salut Internacional.
De totes formes dubto de la utilitat d’aquestes conferències en què tothom pot estar d’acord, però que a la pràctica no porten a res. Els que han implantar solucions als problemes no són els responsables d’aquestes àrees.
Igualment crec que el problema no és evitar la fuga de cervells, és que altres vinguin. Està molt bé que els nostres marxin sempre que vinguin d’altres. És l’intercanvi enriquidor en un món globalitzat.
Totalment d’acord amb la reflexió final, el problema no es la fuga de cervells, el que es necessita es un intercanvi de cervells.
No veig perquè aquí estem empenyats en fer tornar els investigadors espanyols que han triomfat en altres paisos, el que cal és portar gent (sobretot jove) d’on sigui i que ens enriqueixi a tots pel que saben, no per la seva nacionalitat. Em sembla que la idea aquesta de fer tornar grans cientifics espanyols de l’extranger surt molt mes cara que la de portar joves promeses i deixar-les que desenvolupin la seva carrera aqui. No estic en contra de fer retornar a grans científics, però ja posats, perquè no oferir places competitives a grans científics de fora? El què és important és el que saben i el que fan, no d’on són. També em sembla que pagar un retirament daurat a velles glories espanyoles no és el sistema més idoni per crear uns bons fonaments per a la ciencia del pais.
Pere,
Per això era tan important el programa ICREA Júnior. espero que el recuperin. Això si, mantenint l’ICREA.