Enric I. Canela
Avui llegia una notícia que m’ha fet pensar una estona. Jordi Ramentol, president de Farmaindustria, explica que les empreses farmacèutiques tancaran l’exercici amb pèrdues que estaran al voltant del 5% i que ja s’han perdut 5.000 llocs de treball. Esqueixen de decisions precipitades que va adoptar el govern espanyol per reduir la despesa farmacèutica. Per sort, gràcies a Cristina Garmendia, l’Estat va reaccionar amb un pla estratègic que ajudarà a pal·liar tot això.
Diu que és difícil convèncer les multinacionals que inverteixin a Espanya, un país on es prenen 17 decisions diferents en l’àmbit farmacèutic.
Hi ha decisions que òbviament poden reduir la despesa pública però alhora implicar atur, en aquest cas qualificat, i menys ingressos per a l’administració, això sempre cal valorar-ho amb molta cura.
Un altre punt per reflexionar és això de les 17 decisions. Catalunya té més habitants que Dinamarca i no gaire menys que Bèlgica. S’ho plantegen? Segurament el que passa és que el nostre Govern ha de plantejar-se quines són les decisions que ha de prendre per facilitar que la indústria farmacèutica s’instal·li a casa nostra i quines són les competències que ha de tenir la Generalitat i poder-les aplicar sense interferències externes. Finalment les competències en Salut són nostres.
Es poden fer moltes coses per atreure la indústria farmacèutica a Catalunya.