La vitamina D i la bona salut

Enric I. Canela

És ben conegut que el nostre cos és capaç de fabricar la vitamina D. La vitamina D és forma al nostre organisme a partir del colesterol mitjançant un seguit de reaccions. La seqüència de reaccions no finalitza sense la radiació ultraviolada del sol. Així, una mica de sol cada dia ens ajuda a sintetitzar aquesta vitamina.

Tradicionalment s’assignava a la vitamina D un únic paper, el d’ajudar a incorporar el calci al nostre organisme. Un derivat actiu d’aquesta vitamina, el calcitriol, entra al nucli cel·lular i activa la fabricació d’una proteïna, la calbindina, que afavoreix el transport del calci des del lumen intestinal, per on circulen els aliments digerits, a l’interior de les cèl·lules de l’intestí prim. De l’interior d’aquestes cèl·lules el calci viatja cap a on és requerit per l’organisme. La manca de vitamina D fa que la incorporació de calci no es doni.

Avui sabem, però, que el calcitriol, a banda de permetre l’entrada de calci a l’interior del nostre cos, fa moltes més coses. Igual que estimula la síntesi de la calbindina, també estimula la síntesi d’altres proteïnes cel·lulars. És ben conegut que cremes amb derivats de la vitamina D s’empren per afavorir la regeneració de la pell en casos de psoriasi.

Un estudi recent, fet al Instituto de Investigaciones Biomédicas “Alberto Sols” (Consejo Superior de Investigaciones Científicas-Universidad Autónoma de Madrid) i a l’Institut d’Oncologia de la Vall d’Hebrón, ha demostrat que en fases inicials de determinats càncer de còlon, la vitamina D juga un paper essencial per evitar la proliferació de les cèl·lules canceroses. El paper del derivat actiu de la vitamina D permet modular l’acció d’algunes proteïnes de manera que es comportin normalment.

També fa poc, un Cochrane Reviews de The Cochrane Collaboration ha mostrat que els complements de vitamina D poden prevenir la mortalitat de la gent gran, especialment de les dones. Un fet curiós és que aquests resultats es demostraven amb vitamina D d’origen animal, però no d’origen vegetal.

Igualment és perfectament conegut l’efecte de la vitamina D sobre el nostre sistema immunològic. Un bon estatus de vitamina D afavoreix un millor sistema de defensa del nostre organisme davant de determinades agressions.

Una de les conclusions que es pot extreure de tot plegat és que la quantitat de vitamina D que fabriquem, malgrat prendre el sol amb freqüència, és baixa per cobrir les nostres necessitats. Per això cal prendre aliments que en continguin amb freqüència. La vitamina D, animal o vegetal, natural o afegida, la podeu prendre de molts aliments (veure taula). El peix gras (blau) és l’aliment més ric, però també en trobareu a la llet o als ous. La vitamina D qyue no és soluble en aigua, és liposoluble, acompanya els greixos dels aliments.

Els problemes de manca de vitamina D són especialment greus en persones que no prenen el sol i a més fan servir dietes pobres en aquesta substància. La gent gran, que pren poc el sol i que a més menja menys quantitat de tot, és especialment sensible a aquest dèficit.