Enric I. Canela
Avui no hi ha massa cosa d’interès sobre els temes dels que parlo habitualment en aquest bloc. Citaré un article i faré la meva reflexió particular. Tot una percepció, potser una al·lucinació, però com vaig sentir ahir, si visc en una realitat virtual, que algú em baixi de Matrix.
Ahir llegia l’article: Els espanyols són poc ‘científics’, però els joves escurcen distància. Hi posa dos subtítols: El 46% dels enquestats no sap el nom de cap investigador rellevant i Un estudi situa Espanya a la cua d’Europa en aquest àmbit.
Hi ha a l’article un parell de gràfiques. Aneu, llegiu i mireu, és espectacular. No és gens estrany que la política i els pressupostos de ciència vagin com van. Finalment els polítics no són més que una extracció del poble i no es caracteritzen per ser més intel·ligents, ni més ben preparats, ni res d’especial, són gent ben normal. Tret d’uns pocs, la característica més comuna és que s’han dedicat en cos i ànima al culte al líder. La majoria no ha fet altra cosa a la vida que ser al partit i ja se sap, res no és casualitat, es produeixen canvis epigenètics que creen un model de percepció particular que no tenen els altres ciutadans, cadascú canvia segons les seves experiències. El pressupost de recerca d’aquest any és l’exemple paradigmàtic.
Com que aquesta opinió meva deu ser també una percepció personal fruit del model que la vida ha creat a les meves neurones, la recolzaré amb el treball: La percepción pública de los políticos, los partidos y la política, y uso de medios de comunicación publicat a Comunicación y Sociedad de la Universitat de Navarra. Diu a les conclusions: El prestigi dels polítics, els partits i la política s’ha reduït en molts països, sobretot a Espanya, fins al punt que els ciutadans els perceben com el tercer problema més important. Cal dir que l’estudi agafa dades prèvies a la catastròfica situació que estem vivint. No és un estudi fet sobre una mostra d’acampats l’any passat en una plaça qualsevol.
No vull acabar que conec polítics, i tinc amics entre ells, que no són així, són intel·ligents i bellíssimes persones, però costa molt que les minories s’imposin a les majories. La intel·ligència i la bonhomia no són uns valors que permetin triomfar en política.
“… política i els pressupostos de ciència vagin com van. Finalment els polítics no són més que una extracció del poble…”
I això no aplica als “científics” que estan a la universitat ??? Crec que molts professors de universitat també son una extracció de la universitat.
Conec la UB i la UPC (12 anys en cadascuna) i podria assegurar que en molts casos he vist l’extracció del poble aquest que menciones…
Correcció: “Crec que molts professors de universitat també son una extracció del poble”